...O, com va dir Johan Cruyff en una celebrada ocasió: Un palomo no hace verano. La del titular és una dita catalana que significa que un sol fet o indici no és suficient per establir una norma o regla general. En altres paraules, un esdeveniment aïllat no pot ser considerat representatiu d’una situació més àmplia. Sovint s’utilitza per recordar que calen més proves o indicis abans de treure conclusions definitives. Joan Plaza, un mestre de la pissarra, va fer ús del divan. No és psicòleg, tot i que després de tants anys de banqueta gestionant molts egos arreu hauria de tenir-ho ja convalidat o, fins i tot, en el seu temps aquí ja hauria de tenir una certa experiència. El divan acompanyat dels tocs d’atenció va provocar el despertar d’un BC MoraBanc que donava símptomes preocupants i d’estar a la mateixa UCI. A més a més, des de dintre del club ja van assenyalar a algun jugador. Tampoc els hi calia ja que els números canten per si sols. I contra Unicaja Màlaga, avís per a navegants, no és de la nostre lliga i qui ho és? A la Lliga ACB la igualtat és màxima i en aquesta última jornada tothom pot guanyar a qualsevol menys al potent Reial Madrid, per moltes coses i no només les esportives. Els de Joan Plaza van completar una bonica metamorfosi que ni Gregor Samsa –sí, el protagonista del llibre escrit pel gran Franz Kafka–. Es va demostrar així mateix que treballant dins de la pista i no creient-se els Golden State Warriors es poden guanyar els partits i no perdre’ls de 30 o sense competir. I com diu Plaza, la raça humana és així. Sens dubte. Les plantilles sempre són un món ben diferent al d’altres professions. I ara toca saber si una flor no fa estiu, ni dues primavera.
