Les 13.30 d’un dia qualsevol a la base militar Álvarez de Castro (“senyor, sí, senyor!”), a Sant Climent Sescebes. Els membres d’un batalló fent maniobres troben, al mig del camp de proves, una gallina lligada a terra, equipada amb una càmera i sensors de posició. Minuts més tard apareix, per aclarir-ho tot, el biòleg responsable d’un estudi sobre l’àliga cuabarrada a l’Albera. L’au encara està recuperant-se de l’ensurt i no ha volgut fer declaracions.
Aquesta és una de tantíssimes curiositats que arriben als que acostumem a seguir la premsa escrita o la ràdio. M’assabentava, no fa gaire, que a Cuba havien operat un home que va anar a l’hospital perquè es trobava malament. Després d’intervenir-lo d’urgència van extraure-li de l’estómac fins a 40 objectes, entre els quals podem destacar un tallaungles i unes estisores que el paio, volem pensar, havia engolit: la teoria alternativa fa venir calfreds. I del tractor amb el qual el president de Bielorússia ha obsequiat Putin pel seu 70è aniversari. Alguns hi volen veure certa mala folla, com si el regal vingués a dir: “Vlad, xato, para de donar pel cul i ves a plantar el que sigui que conreeu els russos”. Fonts del Kremlin, però, desmenteixen els rumors que vagin en la línia, i han amenaçat qui tingui els sants pebrots d’insistir-hi. Però, no totes les informacions tenen la mateixa conya. Fa unes quantes setmanes, la jove iraniana Masha Amini va morir amb posterioritat a ser arrestada per l’anomenada “policia de la moral” del país, perquè duia mal posat el vel al cap. Fa uns dies que una altra noia (ignorem si n’hi ha més), Nika Shakarami, de setze anys, va desaparèixer mentre participava en una manifestació en protesta per l’afer Amini. Això va fer-me rememorar els titulars de mesos enrere, a propòsit d’Arooj i Aneesa, dues germanes que van viatjar enganyades a Pakistan per acabar assassinades pels propis familiars, tot per negar-se a portar a Espanya els marits amb què les havien obligat a esposar-se. Mira que m’esforço a pensar en la gallina aquella, envoltada de soldats al campiri gironès, per allò d’arrencar-me un somriure. Però res, impossible.
Les ones hertzianes em fan saber que ens ha deixat Angela Langsbury, que a banda d’altres papers va ser la insuperable, mítica, Jessica Fletcher de S’ha escrit un crim. I també, casumtot, Robbie Coltrane, cos i ànima de Hagrid, amic i protector de Harry Potter. Sincerament, la situació és desesperant: sense una de les millors detectius de tota la història, i els seus dots per localitzar els tarats i malparits del món, i desproveïts de la màgia del guardià de Hogwarts per endegar-los a la punyetera merda a cop d’encanteri, això cada dia pinta pitjor.