Ja està. S’ha acabat. Ja hem votat, ja coneixem els resultats per als propers quatre anys, i jo ja he viscut la meva primera participació com a membre d’una llista en unes eleccions comunals. No negaré que m’he quedat amb una sensació agredolça: per una banda ha estat tot un aprenentatge; de l’altra, no ha estat possible assolir l’objectiu de vèncer.

Vull agrair als meus companys de llista, a tota la gent que ens ha votat i a tots aquells i aquelles que, tot i no poder exercir el dret a vot, ens han donat el seu suport i han confiat en nosaltres. Penso que per no tenir gaire –per no dir gens- d’experiència ens n’hem sortit prou dignament. Desperta Laurèdia ha aconseguit un magnífic resultat i ara ens tocarà treballar des de l’oposició. Això suposa tenir l’oportunitat de conèixer com funciona el Comú des de dins i proposar en el futur amb coneixement de causa, i per altra banda, fer una oposició digna i combatent.

Encara ara em costa d’entendre per què el PS va optar per fer una llista que, clarament, l’únic que aconseguiria era dividir el votant que volia un canvi real a la parròquia. No vull ni saber si això estava pactat, tal com s’ha dit, però el que està clar és que el resultat ha parlat per si mateix. En fi... ara a tothom li toca fer autocrítica –nosaltres els primers– i plantejar com encarar el futur. No negaré que estic un xic acollonit pensant en com UL gestionarà temes tan delicats com La Rabassa. Cordem-nos els cinturons!

A títol personal no puc negar que, el que m’ha fet més mal, ha estat no poder fer realitat la conclusió del projecte del Centre d’Interpretació dels Antics Oficis. Un projecte que el meu pare i el meu avi han lluitat anys enrere perquè fos una realitat. Em sap greu... tant de bo més endavant tinguem una nova oportunitat.

Per motius laborals m’ha tocat estar a Madrid durant tota la campanya electoral. Però tot i estar lluny, el meu cap en molts moments ha estat explorant aquesta fantàstica ciutat per cercar idees exportables i interessants. I així ha estat. Per posar només un exemple: Matadero o Tabacalera, dos recintes reconvertits en espais culturals i multi usos absolutament fascinants. Si teniu oportunitat, dediqueu cinc minuts a cercar-los per internet. La vida social i cultural que es desenvolupa en aquests espais m’ha deixat fascinat en molts sentits: gent de totes les edats estudiant, creant, fent concerts, i un seguit d’idees magnífiques que componen un teixit riquíssim d’experiències transversals i multidisciplinàries. Us imagineu que fóssim capaços de fer una cosa així aquí?