Una hipoteca de 38 milions?

Les decisions importants no es poden prendre sense reflexionar, de pressa i corrent i sense pensar bé en els pros i els contres. Si aquesta màxima ens l’apliquem les persones, com no voler que se l’apliquin també les institucions? La compra dels terrenys on actualment hi ha el Prat Gran d’Encamp per uns 38 milions d’euros sembla una d’aquestes qüestions que caldria meditar amb calma i no pas intentar-la liquidar a quatre dies de tancar la legislatura.

La reunió de poble de fa uns dies per parlar del tema, la qual va ser més multitudinària del que es preveia inicialment, va servir per evidenciar que no tothom té clar que els terrenys s’hagin de comprar sí o sí, ni que la proposta de l’actual corporació comunal, de comprar-los per parts començant per les parcel·les menys atractives fins a arribar a pagar la quarantena de milions d’euros que val tot el terreny, agradi a tothom. I en aquest ambient enrarit de precampanya per a les comunals, amb aquest tema candent, només faltaven dues recollides de signatures en línia, una a favor i l’altra en contra de la compra.

Segons els pressupostos del 2019 del Comú d’Encamp, consultables al portal web de la institució, enguany la previsió total d’ingressos era d’uns 35 milions d’euros. Per tant, si durant un any sencer el Comú no fes cap despesa (de personal, de serveis, de llum, d’aigua, del que fos), encara faltarien tres milions d’euros per arribar a la quantitat que demana la propietat. Veient la comparativa entre ingressos i cost del terreny, és evident que la possible compra és una decisió important que hipotecaria el comú durant anys si tirés endavant.

De moment, a les xarxes són més els que volen aturar la compra que els que volen fer-la efectiva. A la vida real, tanmateix, ningú ho sap; perquè més enllà de la reunió de poble de principis de mes, no s’ha enquestat els veïns, no s’ha fet cap referèndum, ni vinculant ni no vinculant, ni des del Comú s’ha seguit plantejant a la ciutadania els pros i els contres, ni possibles opcions alternatives. Vaja, que si no fos perquè en el seu moment va sortir a la premsa, sembla que d’aquest tema no se n’hagi parlat mai, quelcom que sorprèn donada la seva importància i l’interès suscitat en el seu moment.

Qui defensa l’adquisició dels terrenys ho fa pensant en la incorporació a la titularitat pública d’una vegada per totes d’un gran espai verd per a l’oci i el lleure al centre d’Encamp que difícilment seria reemplaçable per un altre de similar. Això, per a alguns no té preu o, per ser més exactes, té un preu de 38 milions d’euros. Els opositors, per contra, pensen que el cost és excessiu i plantegen si es podria reubicar aquest gran espai en zones més petites distribuïdes arreu del poble.

De moment, són moltes més les preguntes que les respostes. Es poden plantejar pròrrogues del contracte de lloguer o l’establiment d’un nou pacte entre Comú i propietat si es negocia? Hi ha alternatives reals per reubicar el Prat Gran en un altre indret de dimensions equiparables com deien algunes veus? Quin cost tindria retornar el parc a la propietat en l’estat original d’adquisició? La corporació comunal, que sembla que no té una opinió unànime sobre el tema, preguntarà a la ciutadania abans de prendre cap decisió? I si el lloguer no es renova i no es compra l’espai, quin dia el Prat Gran tancarà les seves portes?

És clar que la ciutadania necessita més informació per pronunciar-se, i és evident també que cal estudiar la viabilitat de totes les opcions abans de decidir res, quelcom que va en contra de tenir pressa. I si la decisió no es pren abans de les eleccions comunals, seria de justícia que tots els candidats es presentessin amb una opinió formada sobre el tema, per tal que els votants puguin decidir també en conseqüència. En tot cas, el que preval aquí són els interessos de la parròquia i les necessitats dels veïns d’Encamp, i sense saber la seva opinió qualsevol decisió política pot ser errònia.