Una història de fatxes a Soldeu
“Restaurant fatxa a Soldeu”. L’Assemblea Nacional Catalana d’Andorra –es fan dir així– ha emès el veredicte inapel·lable sense necessitat de demanar-li la versió dels fets al presumpte fatxa. La trobaran a la competència. Amb la proverbial equanimitat llacista, l’ANC-A, uf, en fa prou amb la versió del tal Jordi, un particular elevat a la categoria d’heroi de la causa perquè, ui, pobre, va entrar en un bar i li van dir “estic fins als collons de vosaltres”. No es veu per què plantificar el llaç als morros del veí –i no diguem sembrar de groc carreteres, fanals, baranes i la iaia, si cal– és un exercici legítim de llibertat d’expressió i dir amb un somriure que n’estàs fins als collons, feixisme pur. És clar que en el món al revés en què viu instal·lada la secta groguista és perfectament normal que l’il·lustríssim alcalde de Torroella digui que se sent “més orgullós que mai” de la seva “gent” just després que un audaç convilatà estampi una ampolla al cap d’un de Ciutadans que ultratjava la sagrada terra empordanesa. Però segur que es demanen com va començar tot això. Els ho direm: pel mapa. Ho recordàvem aquests dies, que hem seguit amb especial atenció l’espai El Temps. Els meteoròlegs d’ATV i de TV3 continuen pensant que ens morim de ganes de saber si ha nevat o ha fet sol a l’Alguer, a Perpinyà i a Alacant. Per què no ens informen de passada dels resultats de la lliga de futbol sarda, si n’hi ha? El món al revés va començar fa trenta anys amb aquests mapes marcians, i acaba a Soldeu amb un individu que entra a casa teva tunejat com si fos una rajola de mantega El Cadí, el convides educadament a marxar, el cosinet de Zumosol et clava a les xarxes la llufa de fatxa i comença el linxament virtual. I saben què? Que també n’estic fins als ous. Paguin i circulin.