Llegeixo estupefacte aquests últims dies d’agost amb quina frivolitat alguns es prenen l’elecció per als càrrecs polítics que exerceixen. Ens apropem al dia de Meritxell, data en què, com és habitual, comença de nou l’activitat política, i és hora per tant de fer pronòstics sobre el que ens poden deparar els propers mesos en aquest àmbit. Aquest any alguns, d’un i altre color polític, tot s’ha de dir, fins i tot s’atreveixen a manifestar que la legislatura està pràcticament amortitzada, o sigui que el que no entri a tràmit aquest any al Consell General ja no es farà i que el Govern tampoc no prendrà grans decisions. Una manera de veure les coses que, sens dubte, no ajuda a esvair la desafecció existent en àmplies capes socials per la política, sinó que més aviat contribueix a tot el contrari. I és que, com tothom coincideix, els dos primers anys van estar molt marcats per la crisi de BPA, i per tant no es van poder engegar gaire noves iniciatives polítiques mentre es posava remei a la situació. I ara, quan encara queda realment un any i mig de l’actual mandat de quatre anys, resulta que ja no hi hauria temps per fer res més. Si és així, quin és el balanç que es podrà fer d’aquesta legislatura? Em temo que més aviat serà pobre, per no dir que paupèrrim. Senyors polítics, les legislatures s’han d’esgotar fins al final, com ho demostra la mala imatge que, en general, sol tenir la ciutadania dels avançaments electorals. No caiguin en tacticismes polítics i treballin pel bé del país, per sobre dels partidismes, fins a l’últim dia, com és la seva obligació.
