Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Una llegenda negra i una història familiar




Isabel Allende en terra de passadors era el títol de l’article aparegut en la secció de cultura d’aquest diari, que explicava com les bibliotecàries de la Nacional havien descobert que l’última novel·la de la xilena, Largo pétalo de mar, dedicava alguns episodis a Andorra. Concretament a la llegenda negra, en la línia Reporter o Joaquín Abad, sense una sola prova documental, sense cap rigor històric i només bevent de l’imaginari popular més truculent. Escrivia Andrés Luengo: “Reprodueix els tòpics més suats i no té manies a saquejar els capítols més negres i fabulosos de l’epopeia dels passadors.” 

Un cop més, la llegenda negra s’estén com una taca de petroli i ara en mans d’una escriptora supervendes, que fabrica best-seller rere best-seller, amb una literatura de consum ràpid, fàcil, una imitació rebaixada amb molta aigua de Gabriel García Márquez (diria que La casa de los espíritus no existiria sense Cien años de soledad). 

Unes setmanes abans de llegir com Allende introdueix a la seva nova obra històries de passadors per les muntanyes del Principat, escolto una dona que m’explica la història de la seva família. La conversa tenia un altre motiu, un altre tema, però quan em narra com va arribar a Andorra la seva família, no puc evitar detenir-m’hi, fer-li preguntes i acabar admirant aquella gent, la que va arribar i els que els van ajudar.

Ella m’explica que el seu pare, un professional liberal culte, es va haver d’exiliar amb la seva mare i es van refugiar al sud de França. Els seus oncles van tenir més dificultats per travessar la frontera, l’oncle va acabar tancat a Argelès i la tia en un camp a la Bretanya. Gràcies a l’ajuda de dues dones –una de les quals era la filla del coronel Baluard– van aconseguir un laissez-passer per quinze dies a Andorra. Aleshores les dues parelles, els pares i els oncles, van passar de Porta cap a Andorra amb un guia, el Joan de Santa Coloma, que els va portar a Escaldes. La tia de la meva interlocutora va passar el port embarassada de cinc mesos i, tant ella com l’altra dona, portaven “unes sabatetes normals i corrents”. 

Van arribar a Andorra, van llogar un pis, van completar les seves famílies i van treballar en diversos àmbits tota la seva vida; molt d’esforç, molta feina, però tot va anar bé. “Des del principi es van sentir molt ben acollits”, recorda ella. 

Després d’acomiadar-me, penso: qui devia ser el Joanet de Santa Coloma? Surt en algun dels llibres sobre passadors i guies? En parla Claude Benet en algun moment? O Josep Calvet? 
Quantes famílies amb aquest perfil van arribar a Andorra en aquella època? Quin llibre d’històries tan apassionant en sortiria...

Comentaris: 1

Comentaris

Ya existe ese libro, con otras historias de muchas familias y personas de Andorra. Muchos son vecinos y compañeros. Se llama 'El andorrano', 'Y la luz llegó a Andorra' e incluso 'Andorra Connection'. El mismo fundamento que tiene su supuesta interlocutora lo tienen las decenas de personas que han contactado con Joaquín Abad para contarle sus historias. No se puede despreciar el trabajo de los demás y su veracidad, sobre todo si dos párrafos después hacemos lo mismo.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic