Una de les tares més deplorables de la nostra època és la desaparició aparentment irreversible de la ironia i la consegüent tirania de la literalitat. Només així s’entén que una part important dels nostres veïns de baix s’hagi pres al peu de la lletra aquella sensacional visió del filòsof barceloní Francesc Pujols: arribaria el dia que tots els catalans, quan viatgessin pel món, ho tindrien tot pagat pel sol fet de ser catalans, augurava l’home. N’hi ha que pensen que per fi aquest dia ha arribat, i que poden circular per allà fora amb la seguretat que, per a ells i per a tots els seus conciutadans, barra lliure. D'aquí, cal suposar, aquesta alegria adolescent amb què es reclamen exempts de les lleis vigents per a la resta dels mortals: un independentista català es pot tunejar al gust la placa de la matrícula i plantificar el CAT on li surti del pap, i no li bufis a l’orella perquè estaràs criminalitzant una legítima aspiració política. Per no parlar de la Constitució espanyola –perdó: estatal–, que és un paperot de res que com a molt serveix per encendre foc. No tinc ni idea, en fi, si el policia en qüestió podia o no obligar la nostra indepe màrtir a treure el CAT de la matrícula, i tampoc tinc gaire clar si és precisament un agent andorrà qui ha de fer la feina que a dreta llei correspon als mossos i a la guàrdia civil. Però celebro que el gratis total independentista rebés aquesta vegada un bany de realitat. Per als massatges ja tenen TV3, el 3/24 i la Brunete mediàtica catalana. Aprofito finalment per recordar que el bon Pujols també va concebre un religió catalana (sic) que va batejar amb el nom d’hiparxiologi i que va seduir tant Josep Pla com Dalí. És per si no se’ls havia acudit: així serien una mica més diferents encara. No es mereixen.
