Cada any commemorem un bon grapat d’efemèrides, bé siguin sobre esdeveniments històrics, descobriments, naixements o successos luctuosos. Enguany en tenim unes quantes sobre personatges que han marcat bona part del segle XX i principis del XXI. I novament la ciutat de París torna a ser teló de fons d’aquest article que gairebé és de veneració. D’alguna manera la capital del Sena va ser escenari d’alguns capítols de la vida dels nostres protagonistes d’avui.
Un dissabte 17 de juny de 1882, naixia Igor Stravinski molt a prop de Sant Petersburg, d’això en fa ja 140 anys. Una temporada, però, el gran compositor la va passar a París, residint en una casa que la celebèrrima dissenyadora Coco Chanel tenia a Garches, als afores de París i que la mateix Gabrielle va prestar-li a canvi d’unes lliçons de piano, episodi del qual ja n’he parlat vàries vegades. El que avui desitjava era rememorar l’aniversari d’un dels músics més importants i decisius del segle passat tot recordant que va ser a la capital de França on va estrenar els seus grans ballets: l’Ocell de Foc, Petrouchka i Le Sacre du Printemps, aquest darrer amb escàndol inclòs al Théâtre des Champs-Elysées a finals del mes de maig del 1913. Cal tenir present que els Ballets Russos de Sergei Diaghilev estaven instal·lats a París.
Però si abans ens referíem a un aniversari de naixement, ara ho fem de dues tràgiques morts: la de Marilyn Monroe, que el 4 d’agost del 1962 deixava aquest món a Los Angeles, als 36 anys, i la de Grace Kelly, un 14 de setembre a causa d’un gravíssim accident de trànsit als 52 al Centre Hospitalari que, ironies de la vida, duia el seu nom: Princesa Grace de Mònaco. De la Marilyn en farà 60 anys i de la Grace, 40; dues nord-americanes en el llistat de les meves actrius preferides, rosses totes dues, guapíssimes i estrelles de pel·lícules mítiques del cinema d’abans dirigides per Billy Wilder i Alfred Hitchcock.
Confesso que també era fan de l’Ava Gardner i de la Eleanor Parker, que neixien fa just un segle. Per cert, jo acostumava a dir a la meva mare que ella havia tingut la immensa sort de néixer el mateix any que les dues meravelles de la pantalla. Òbviament es posava a riure tot dient que el fet de venir al món el mateix any no suposava ser guapa i elegant com elles. Però al marge de la Parker i la Gardner, coneguda com “l’animal més bell del món”, també neixien Judy Garland i Doris Day, un duet incontestable que, a part de grans d’actrius, eren excel·lents cantants.
Ens queda en el tinter un cineasta que obria els ulls un 26 de juliol del 1922 a Tulsa, Oklahoma. El seu nom era William Blake Crump, més conegut com a Blake Edwards, el pare de La Pantera Rosa i el director de Breakfast at Tiffany’s entre un gran nombre de cintes memorables com ara Victor Victoria o La Carrera del Segle.
I naturalment no podem passar per alt una efemèride literària de gran transcendència i vinculada també a París. Ens referim a Ulysses, la gran novel·la de James Joyce que naixia un 2 de febrer de 1882 a Irlanda, el mateix any que Igor Stravinski. Ulysses, que sorprenentment ha tingut i segueix tenint detractors, va ser publicada enguany fa un segle. Després de moltes vicissituds per editar-la, Joyce, que vivia a París des de 1920, va conèixer la nord-americana de Baltimore Sylvia Beach fundadora i propietària de la reputada llibreria
Shakespeare & Co, avui dia situada a la Rive Gauche del Sena, però en els anys vint a la Rue Odéon. Seria ella qui finalment assumiria la publicació de l’obra, que acabaria imprimint-se a Dijon, força lluny de la capital de França. Una coincidència: Beach moriria a París el 1962, el mateix any que la Marilyn.
