Es veu que hi ha hagut un grupet de benemèrits ciutadans que han posat el crit al cel perquè certs feligresos d’origen llatinoamericà, il·lusos ells, havien tingut la gosadia de demanar si hi havia la possibilitat que a l’arxiprestal de Sant Esteve es digués una missa setmanal en castellà. Una. Jo mateix vaig assistir a una estimulant discussió en què el punt d’arribada és que ja n’hi ha prou, que només faltaria que fins i tot a missa haguéssim de sentir a parlar en una altra llengua que no fos l’oficial. Que prou desgràcia és que et serveixin un cafè amb gel quan has demanat un cafè amb llet –“¿No había pedido café con gel?”– i, en fi, que aprenguin català d’una vegada, que són capaços de viure aquí mitja vida i no saben dir ni “bon dia”. Per a tranquil·litat de tots aquests salvadors de la llengua que molt probablement fa segles que no trepitgen una església però que tan amoïnats estan per l’idioma amb què es diu, la resposta va ser negativa i no hi haurà eucaristia en castellà. Que ja hi ha la missa internacional –la de diumenge a les 11 a Sant Esteve– instituïda al poc d’arribar-hi el 1973 mossèn Pau Vidal, ho explicava l’altre dia el meu amic Bru, que ja inclou lectures en portuguès i que amb molt de gust n’hi afegiran en castellà, però ni parlar-ne de dir-ne una de sencera. A mi no em sembla ni bé ni malament perquè, la veritat, fa anys que no vaig a missa. Però em sorprèn que sigui ara, precisament ara que la demanen en castellà, quan arrufen el nas. A més, m’he pres la molèstia de mirar els horaris de missa a la web de l’arxiprestat i mirin: a Canillo se’n diuen quatre a la setmana; a Encamp, vuit; a Ordino, nou; a la Massana, dues, dissabte i diumenge, més alguna d’“ocasional” en dies feiners; a la capital, disset, nou de les quals a Sant Esteve; a Sant Julià, set més, i a Escaldes, deu. Me’n surten 57. Totes en català, naturalment. Doncs hi ha a qui molesta que una d’aquestes 57 misses setmanals sigui en castellà. Una.
