Una moneda andorrana del 1873

Molt ha plogut des que a l’antic regne de Lídia –esmentat ja per Homer com a Meònia, avui Turquia– van néixer les primeres monedes encunyades amb caràcter oficial. Fou entre els anys 680 i 560 aC segons els experts. I d’aleshores ençà tots els països han encunyat monedes al lloc que es coneix com a seca.
En la nostra llengua nacional l’expressió córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra, vol dir fer un viatge per territoris insospitats, una expressió tan coneguda com antiga, ja que es pot trobar a l’obra del metge i poeta valencià del segle xv Jaume Roig. Però no em critiqueu si afirmo que en aquells temps si hom anava de la Seca a la Meca i arribava a la Vall d’Andorra no era per encunyar monedes ni per tan sols trobar-ne...
Però deixant de banda les emissions de paper moneda que el Consell General es va veure obligat a imprimir (a Tolosa de Languedoc) en temps de la Guerra Civil espanyola davant la manca de moneda fraccionària i de les quals encara en conservem algunes a casa, tothom coneix i potser col·lecciona les monedes que el Servei d’Emissions de la Vegueria Episcopal ha emès, des del 1977. Sèries de peces de moneda sense valor legal amb un valor facial de diner andorrà, que estava dividit en 100 cèntims i el valor de referència, sense valor de canvi, era o bé de 100 pessetes o bé de 5 francs francesos de l’època.
Se’n van fer d’or, de plata, bimetàl·liques... Per commemorar el 250 aniversari del Manual Digest, l’any 1998, el Consell General també va emetre per primer cop, des de la Guerra Civil espanyola, una sèrie de diners. Però si bé tot això és conegut per la majoria, el que poca gent coneix és una moneda andorrana que es va encunyar l’any 1873, a la tercera guerra carlina, sembla que amb el permís que el copríncep episcopal Josep Caixal i Estradé va donar el 1867.
Es tracta d’una moneda de coure amb valor facial de 10 cèntims de pesseta en la qual es pot llegir –amb la tolerància justa per la seva antiguitat i les seves nombroses faltes d’ortografia– “REPUBLICA DE LOS VALLS DE ANDORRA” i on es pot veure al centre l’escut del nostre país, però no l’habitual sinó el del copríncep laic que va ser utilitzat entre 1870 i 1959.
El gravat el va fer Henri Charles, un dels fills del conegut medallista i gravador belga Jean Baptiste Würden (1807-1874), però no al seu Atelier d’estampage Würden sinó al taller privat dels germans Mening de Brussel·les. Curiositats de la història que, sense cap mena de dubte, ens corroboren que el nostre petit país sempre ha despertat interès més enllà de les nostres fronteres malgrat que alguns s’entestin a criticar-nos per enveja més que evident, com els membres d’Unidas Podemos i els seus sempre desafortunats comentaris… 
Però cal no oblidar el que deia Alexandre Dumas fill: “No estimis el diner ni més ni menys del que val, perquè és un bon servent i un mal amo”.