El títol de la novel·la de l’escriptor Gabriel Garcia Márquez anuncia a la perfecció allò que ha succeït, o està succeint, amb el laboratori P3 que s’havia d’instal·lar a Ordino. Dic està succeint perquè amb la informació que ens donen (la que és certa) hi ha tot un conjunt de punts sense acabar d’esclarir que no donaran per tancada la història tan ràpidament.

En primer lloc, i per evitar males interpretacions involuntàries o no, des del PS allò que critiquem no és l’activitat del laboratori, sinó les formes. M’explico.

Des del Partit Socialdemòcrata som ferms defensors de la diversificació econòmica. De fet, som els primers que en vam començar a parlar fa ja molts anys enrere. El turisme no pot ser l’única via d’ingressos del país, i així ens ho ha demostrat la crisi de la Covid -19.

Allò que cal és fer les coses bé, i en el moment que alguna cosa no comença a funcionar, fer un pas al costat del projecte amb tota humilitat. Com a dirigents, entenem que certs projectes funcionaran i d’altres no, i mai en criticarem un pel fet que no pugui tirar endavant per causes externes a Andorra.

Però sí que ens molesta que un projecte tingui un pacte de socis com el que tenia el de Govern i Grifols, totalment incomplet i amb uns clars beneficis cap a l’empresa i molt pocs per la ciutadania del nostre país.

Si anem més enllà, ja fa uns tres anys, l’aleshores president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, el meu company i amic Pere López, va posar el crit al cel quan es va voler aprovar la proposta legislativa per cedir gratuïtament els terrenys de Prat de la Farga, a Ordino, però sobretot perquè així ja constava signat en el pacte de socis de l’Executiu amb la multinacional. Així doncs, aquell document se suposa que no era vàlid fins que s’aprova la llei, però en canvi ja estava signat. Quina validesa legal té, doncs?

Més enllà de casuístiques contractuals, aquesta legislatura ja vam demanar dues vegades què passava amb el projecte del laboratori P3 de la farmacèutica catalana, com estava evolucionant el tema, ja que veiem que no teníem notícies malgrat que la planificació era que el projecte estigués construït a principis de l’any 2024. I aquest, a mitjans gairebé d’any, encara no tenia ni una sola pedra posada. 

Això sí, Andorra ja ha gastat gairebé 900.000 euros en el projecte de construcció –sense comptar els 200.000 euros que vam haver de pagar (i dic “vam” perquè són diners públics)– que segons va comentar la senyora ministra Marsol ens retornarà la farmacèutica. I allò que ens molesta més són les respostes que se’ns va donar per part del mateix cap de Govern en les dues preguntes orals parlamentàries que li vaig fer sobre aquest tema.

En tot moment, el mateix cap de Govern em va voler deixar clar que el projecte no corria cap mena de perill, quan en realitat ells ja sabien (en paraules de la mateixa ministra), que el projecte no tindria un final feliç. És potser, doncs, el moment que surti ell mateix a donar explicacions. Evidentment, i malgrat sonar molt dur, per la nostra part i fins que se’ns demostri el contrari, la paraula del Sr. Espot perd tota credibilitat i ens pot fer qüestionar la resta de temes que puguem tractar.

Nosaltres, per si de cas, demanarem tota la informació pel que fa a la signatura del fi del pacte de socis, per si se’ls ha tornat a oblidar algun detall més. Esperem, doncs, tant des del Consell com des de l’oposició del Comú d’Ordino, que el terreny es retorni en el més breu termini possible i que se’n faci una utilització profitosa per a la parròquia i per al país.