Una nova demostració de l’estultícia humana: l’economia

Hi ha dos pilars bàsics sobre els quals descansa el benestar de la humanitat: la salut i l’economia. El pobre i el malalt ho tenen molt difícil. Avui parlem de diners. Ens agradi o no el fet és que els necessitem per viure, per tenir un mínim d’estabilitat personal i de benestar a les famílies. És molt dolorós constatar que una grandíssima part dels pobladors de la Terra veuran com la seva vida transcorre amb l’aigua al coll per problemes econòmics fins a l’últim dia de l’existència. A vegades, la desgràcia els persegueix després de la mort, quan els voltors carronyaires de les funeràries apareixen a l’escena.

És totalment normal que tothom es busqui la vida, però la cobdícia porta l’home a cometre tota mena de malifetes. No coneixem barreres. Adulterem els aliments, ens aprofitem de l’angoixa de malalts terminals oferint-los falses teràpies, es fa tracte de blanques, drogues... Vull fer esment i denúncia del que està passant ara al Iemen. Es maten nens, i destrueixen hospitals amb l’únic objectiu d’obtenir-ne guanys. Ningú no protesta, ningú no fa cap campanya per humanitzar la nostra societat. El Iemen és lluny; Síria, també. Els malnats que se’n beneficien els tenim al costat. Van a missa i passen per gent honrada i els seus fills tenen les mateixes il·lusions que els que es moren de fam i malalties i són massacrats amb armes i munició fabricades molt a prop nostre.

Cerquem ara un camí per poder assolir un mínim de tranquil·litat pecuniària. Ens aterrim. Constatem la misèria intel·lectual de la ciutadania i la desvergonyia dels que intenten convèncer la gent que facin plans de pensions.

He quedat més que sorprès en veure el resultat desastrós d’aquest producte. Em pregunto com pot haver-hi tants milions de persones que caiguin en aquest parany? No m’atreveixo a dir el que penso d’ells... No vull insultar ningú.

A La Vanguardia del 29 d’abril es publica Los planes de pensiones más grandes y sus rentabilidades i, per no allargar-me, cito en resum els resultats a 3 anys de les següents entitats: CaixaBank, BBVA, Banco Santander i Bankia: -0,69/-0,65/-0,41/ -1,46/-0,83/+1,71/-1,09/-0,49/ -0,26/-0,44 i -0,01. Afegeix comissions, impostos, efectes de la inflació i veurem la ruïna d’aquest ramat de milions d’inversors que s’han ficat en aquest pou.

Hi ha una alternativa claríssima, fàcil i rendible que ens permeti acabar la vida amb tranquil·litat econòmica. No perdeu el temps demanant consell a la banca. Ells tenen els seus plans de pensions estructurats segons les seves conveniències. Pocs bancs se’n salven.

L’alternativa és la inversió en borsa. No, no es tracta, com diuen els ignorants, de “jugar” en borsa. No és un joc. És quelcom bàsic. Tingues en compte que la majoria dels diners del món estan invertits en borsa. Grans fortunes, plans de pensions, assegurances. Sumes immenses.

Adquirir accions és ser soci de les millors empreses del món, gestionades per professionals altament qualificats i equips de persones, punta de llança del saber humà. Genis com els que hi ha darrere la formidable revolució tecnològica que està canviant profundament les nostres vides. Visionaris com Jobs, Zuckerberg, Jack Ma, Brin, Larry Page... i milions d’investigadors en les catedrals del saber com el MIT i Harvard (i moltíssims altres centres internacionals).

El quid és encertar amb la selecció d’empreses i la diversificació en països, monedes i productes. Si has comprat, per exemple, accions d’Amazon en el moment oportú, t’has gaudit del resultat de la visió de Bezos; o en el cas del gegant Siemens, de la saviesa de Joe Kaeser; o si es tracta de Johnson and Johnson, de les habilitats d’Alex Gorsky. No és un privilegi que, des de casa teva, puguis participar en aquesta xarxa de l’economia mundial?

Prepara’t, però, a cordar-te el cinturó perquè certament el vol serà molt llarg i no sempre fàcil. Travessaràs moments de turbulències. Recorda sempre les paraules del savi Warren Buffet, “el preu és el que pagues, i el valor és el que tens”. Si les teves accions són sòlides, oblida’t del preu, dorm tranquil i a la llarga sempre en sortiràs victoriós. Sempre potser no, ja que no hi ha res segur. Però quasi sempre.

Una última recomanació: comença de jove i, si les pujades i baixades t’espanten, la borsa no és per a tu, és per als valents, amb visió i paciència.

La història demostra que, en períodes llargs de temps, sempre es guanya. Confio haver-te obert els ulls i una porta al benestar. Sort, amic!