No em sé avenir que Sant Julià hagi deixat escapar la cafetera gegant del Land Art.

Sant Julià de Lòria és una parròquia marcadament cultural. Compta amb entitats històriques fruit de l’activisme i d’una societat participativa arrelada a les seves tradicions. La Coral Rocafort i l’Esbart Laurèdia en són un bon exemple, amb més de seixanta anys d’història, així com els Petits Cantaires Lauredians, la Colla Gegantera, la Germandat de Sant Sebastià, la Cia És Grata o Andorra Lírica, de més recent creació. Molts lauredians i lauredianes han estat protagonistes de les seves actuacions, i diria que per a molts de nosaltres, la cultura popular ha sigut eina de convivència i de pertinença al territori.

El Centre cultural, inaugurat el 1992 i precedit pel Centre de Cultura Lauredià, és un altre clar exemple de l’empenta de la classe política i l’associacionisme parroquial per fer de Sant Julià el territori cultural de referència nacional. Un equipament creat amb il·lusió per donar resposta a les inquietuds d’unes entitats que durant més de trenta anys han mantingut l’activitat amb la voluntat de fer de la parròquia una porta oberta a la cultura.

Algunes activitats han format part del calendari cultural més enllà de la nostra vila, com els Pastorets, el Concurs de Cant Montserrat Caballé, Història i llegendes d’Andorra Medieval, la Temporada lírica o la Temporada de teatre conjunta amb Andorra la Vella.

Sant Julià és parròquia d’artistes que han fet de Laurèdia un lloc destacat de la creació artística, com Sergi Mas, Jordi Casamajor, Meritxell Duró, Héctor Mas, Eve Ariza, Arnau Pérez Orobitg, Laia Ateca, Daniel Areny, Cristina Pericas, Roger Casamajor, Júlia Amor, David Mas, Maite Luque, David Gálvez, Irina Robles o Roger Mas, entre d’altres. Creadors que ens han fet gaudir del seu art a través del teatre, la música, l’escultura, la pintura, la fotografia, la ceràmica, el cinema o la literatura.

Altres iniciatives com La Trapa, amb espais destinats a la creació musical, teatral i de dansa, han fet de Sant Julià un pol de formació cabdal per als infants i joves del nostre país en el camp del coneixement i l’aprenentatge de les arts escèniques.I seguint aquesta trajectòria cultural, arriba una de les sorpreses de l’any, amb la instal·lació de Land Art’23, la 5a Biennal Internacional, que per primera vegada se situa

íntegrament a la parròquia de Sant Julià. En llegir la primera notícia al respecte, m’afanyo a felicitar el seu impulsor, Pere Moles. Com a laurediana em sento orgullosa que el nostre petit territori pugui esdevenir un referent artístic a nivell internacional, amb seixanta-cinc creadors de tot el món. L’esdeveniment ens situa fora de les nostres fronteres i ens posiciona de nou culturalment per oferir un diàleg crític al voltant de la sostenibilitat. La Biennal és una proposta acompanyada de grans noms com la Fundació Sorigué, una de les col·leccions d’art contemporani més importants del sud d’Europa.

És una oportunitat única per acostar-nos a l’art d’una manera inclusiva, oberta a tots els públics amb exposicions temporals d’artistes de prestigi internacional. I la sorpresa és majúscula quan tinc l’oportunitat de visitar un espai tan emblemàtic com l’antiga fàbrica de tabac CATSA. Recorrent-ne les instal·lacions tinc la sensació d’estar en l’equipament d’una gran metròpoli de referència artística i l’experiència viscuda és emocionant. És important ressaltar les creacions exteriors que han esdevingut la carta de presentació dels passavolants que no acostumen a parar a la nostra parròquia, i als qui ben segur, els ha causat impressió i curiositat.

Llegeixo amb estupefacció que la parròquia no comptarà amb cap vestigi de la biennal. Ens diran que algun mural – ja disposem dels murs que parlen– n’esdevindrà testimoni i em pregunto: no hagués estat millor apostar per una proposta tan rellevant com la cafetera gegant de Julio Galán, Time Is Running Out, peça singular que ha esdevingut el reclam del millor Land Art realitzat fins ara?

Hem perdut una oportunitat única per continuar amb aquella estratègia iniciada el 1992, on apostar per la cultura a llarg termini ens feia molt més forts, referents i atractius. El perquè dels projectes culturals ha de ser el pilar del com i de l’objectiu final. Res pren sentit quan les polítiques se centren en l’avui i no es projecten cap al futur per promoure nous impactes positius per a la societat i el territori que les acull. Uns impactes que poden millorar l’economia local i l’embelliment urbanístic. Prop de 9.000 visitants han vist la mostra de CATSA i amb més implicació del Comú la parròquia hauria pogut captar-ne encara més, possibles consumidors de serveis com ara restauració, aparcaments i comerç de proximitat.

Espero que el 2025 la sisena edició tingui tot el suport que es mereix i que Sant Julià esdevingui de nou el territori de trobada de cultures i de creacions artístiques obertes al pensament més crític de la nostra societat. Desitjaria que la planificació a llarg termini, associada al perquè, en fos l’eix central per no perdre noves oportunitats de posicionament i reconeixement cultural. Centrar-nos en l’objectiu d’enfortir els lligams de col·laboració entre institucions pot significar la millor opció per promoure uns projectes que no esdevinguin flor d’un dia.