Una perillosa i malèfica conxorxa

Ara que de conspiracions parlem, revelo l’existència d’una fosca secta que enguany es frega les mans. En són membres aquells que avorreixen, detesten o temen aquestes entranyables dates, aquells que des de fa setmanes es posen melancòlics o d’un humor infernal amb el presagi de les torturants caminades per carrers sonoritzats amb insidioses nadales, d’aquells que no engeguen ja uns televisors on al patetisme habitual s’afegeix l’allau d’anuncis i pel·liculetes d’ensucrada bava nadalenca, historietes que fan somiar amb Abierto hasta el amanecer fins al cagueta que va tenir por la nit de l’estrena de Thriller. Són gent que s’immolen cada desembre en inesgotables cues per embolicar de regal unes andròmines innecessàries i indesitjades que, passats el dia i la romeria, seran religiosament bescanviades. Són mestresses –i mestressos, no siguem sexistes– de casa que recorren a l’alcoholisme momentani –millor que el xupito de llexiu– per enfrontar un sopar on les esforçades hores a peu del forn seran agraïdes per la cara de fàstic de la sogra (“ai, nena, que t’ha quedat una mica recremat”), per la xicoteta del primogènit declarant-se vegana o que el xaval pregunti si els llagostins hauran patit en l’hora de la mort i l’amfitrió recorda, esfereït, un conte de Patrícia Highsmith on un marrec assassina la mare per fer sopa de tortuga. Aquesta malèfica conxorxa pensa declarar-se com a fals positiu tornant bojos els epidemiòlegs, estrenar pijama i gaudir –té febleses secretes– de l’especial nadalenc de Raphael. Després de tot, míster Scrooge no estava tan equivocat, diuen.