Fa relativament pocs dies vam tenir l’oportunitat de parlar amb l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra. En la conversa, els membres de l’entitat van apel·lar en diferents ocasions a la justícia social, un concepte que encara avui és revolucionari. I no és gratuït que aparegui quan parlem de salut, un dels aspectes fonamentals en la nostra vida. Perquè en depèn que siguem aquí. L’associació hi va recórrer per esmentar alguns aspectes sorprenents avui en dia, com ara el fet que fins fa ben poc la seguretat social no cobria la donació d’òrgans en vida. O també la necessitat que al Principat es permeti la donació d’òrgans destinant a l’hospital un equip extractor, i retornar així la solidaritat a la gent d’altres països gràcies als quals molts de nosaltres hem pogut seguir vivint. Com també són de justícia social tants altres aspectes relacionats no només amb la salut sinó també amb la feina. És ben conegut (està documentat en estudis) que l’esperança de vida als barris més rics és molt més alta que als barris pobres de la mateixa ciutat. Un exemple, Barcelona. Una persona que viu a Sant Gervasi viu vuit anys més que una persona que viu al Raval. Els investigadors han comprovat que aquesta tendència ha anat en augment els darrers anys amb la crisi i l’atur, no només a l’entorn més proper sinó també als països nòrdics. Per justícia social també caldria impulsar mesures per reduir aquestes desigualtats creixents. Per ara, però, les polítiques que s’adopten no semblen anar encaminades a fer-hi front.
