Per una reforma constitucional

Al llarg de tot el mes de març hem pogut llegir i escoltar diverses opinions sobre la Constitució andorrana en el marc del seu 25 aniversari, des de com s’hi va arribar a tot el que ha representat i representa. Els nous reptes socials, polítics i econòmics d’Andorra ens porten a defensar la reforma constitucional i introduir canvis que donin resposta a les aspiracions de la ciutadania. Entenem que per reforçar la democràcia ens cal un nou text constitucional. En diverses ocasions el PS ja ha manifestat, en l’àmbit dels drets civils i polítics, la necessitat d’un canvi de l’actual sistema electoral perquè sigui més representatiu i proporcional; el finançament dels partits i la seva democratització; l’extensió dels drets polítics als residents; l’ampliació dels mecanismes de control i participació popular per reforçar la democràcia participativa i transparent; l’erradicació de la corrupció; o per garantir un poder judicial independent.

Però no només ens ocupa la regeneració d’aquests drets, sinó que la garantia efectiva (a banda de la millora i increment) dels principals drets socials (exigus), els referits a la salut, l’educació, el treball, la seguretat social i l’habitatge. Uns tenen reconeixement social i polític –l’educació i la salut– i d’altres resten condicionats a la disponibilitat pressupostària de l’Estat, com el dret al treball i a l’habitatge. Drets com el de l’habitatge de què la Carta Magna només parla de “promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de gaudir d’un habitatge”, quan s’hauria de garantir.

Atès que els drets socials són necessaris per assegurar el dret a la ciutadania a una vida digna, cal un fonament sòlid que n’asseguri la seva efectivitat i que els protegeixi davant les transformacions del context sociopolític. Així, és necessari blindar el sistema públic de serveis socials com a quart pilar de l’Estat del benestar, i incorporar a la Constitució el dret a accedir a serveis socials que proporcionin una protecció adequada a tota la població, fonamentats en principis d’universalitat, equitat i accessibilitat. Un reconeixement explícit al dret universal i garantit als serveis socials.

Els nous valors socials han donant lloc als anomenats drets humans emergents (https://www.idhc.org/arxius/recerca/DUDHE.pdf) i a nous drets socials (als subministraments bàsics; a l’energia i a l’aigua; a l’autonomia i l’atenció a la dependència; a la garantia d’uns ingressos mínims...), i han de poder trobar la seva concreció i especificació constitucional.

En aquesta revisió s’hauria també d’incorporar una regulació específica de la igualtat entre dones i homes que s’estengui, entre altres àmbits, a l’ocupació i les condicions de treball, al dret de les dones a la seva salut, a la protecció enfront de la violència masclista, a la llibertat de decidir sobre si mateixes. Ampliar la protecció a les famílies i les noves formes de convivència, amb especial atenció a la conciliació de la vida familiar i laboral. Incorporar nous drets culturals, bioètics i ambientals (drets digitals, dret a una mort digna, dret del pacient a decidir sobre la continuïtat dels seus tractaments, protecció contra el malbaratament dels recursos naturals i el maltractament animal, etc.) i el dret al desenvolupament amb perspectiva social i mediambiental.

És hora d’abordar un procés de reforma d’aquesta eina de convivència, cohesió i justícia social, per afrontar els actuals reptes socials i econòmics d’Andorra i, per fer-ho, ens cal un ampli consens polític, com a mínim el mateix que va possibilitar la Constitució del 1993.