Una relació gens normal

“Et mors per una aventura a l’aire lliure envoltat d’ovelles al Pallars Sobirà? Doncs, espardenyes al rescat! Marca [aquí va un número de telèfon] per conèixer més de prop aquesta experiència i assegurar el teu dia de camp i pasturatge!” Aquest és un anunci real llegit aquesta setmana en una revista gratuïta. A internet trobo moltes més ofertes d’experiències súper rurals autèntiques i demostracions de pasturatge, visites guiades a corrals de cabres, tours a les sales de munyir i final feliç amb tast de formatge. Llàstima, hem fet tard. Fa molts anys, amb alguns amics, imaginàvem tallers rurals d’aquest estil: “taller de plegar ous al galliner, 30 euros!”, “experiència única de plegar patates i sentir l’energia que emana de la terra, 50 euros la patata”, “taller de plantar cols, amb maridatge amb vins exquisits”, però només ens va servir per fer-nos uns bons tips de riure pensant com entabanar urbanites desitjosos d’experiències extremes. No en vam materialitzar ni un.  
Vivim tan desconnectats de la natura, tan ignorants sobre què significa ser pagès o ramader, sobre quin preu tenen les coses autèntiques i quin preu tenen els enganys que aquestes experiències aventureres de cap de setmana es confonen amb la realitat, amb la connexió normal amb la natura, els aliments i els animals. 
Vivim –societat i classe política– tan pendents de les xarxes socials, del postureig, creem discursos tan superficials i tan de mentida, que les protestes desesperades dels pagesos i ramaders s’han acollit amb simpatia, amb selfies i aplaudiments a l’entrada de Barcelona. Aplaudim els pagesos simpàtics, o ens indignem perquè tallen carreteres, molesten i interrompen la nostra vida quotidiana (cadascú segons el seu melic) i, a continuació, anem al supermercat a comprar alvocats, quinoa i ous de guacamai brasiler. No ens fa cap vergonya comprar a centres comercials amb pràctiques abusives que escanyen aquests professionals, volem pagar poc i tenir molta qualitat. I el cap de setmana, tenir experiències pastorals i sentir l’energia de la terra. 
Difonem a tort i a dret discursos alliçonadors i plens de moralina paternalista i sobreprotectora de criatures i adults, estem inundats de mística artificial, de descobriments enlluernadors: “no posem sucre enlloc”, “no mengem greixos”, “no mengem carn”, “no bevem llet”, “no bevem gens d’alcohol”, “el tió ha de cagar fruites tipus mandarina” (nota real de l’associació de famílies d’una escola bressol), mentre ens allunyem cada dia més de la natura normal i corrent, amb llums i ombres, de l’equilibri i del sentit comú. 
Ens allunyem de la realitat i en creem una de nova, des del despatx de la ciutat, des de la teoria, i del postureig, i ens creiem els més llestos del planeta. I ens quedem tan amples, fent-nos selfies al corral de les cabres.