Netflix, els musicals i els parcs temàtics no valien res perquè el gran espectacle fins ara ha estat el d’un partit polític català que es diu Junts. En el moment que estan a punt d’acabar les seves peripècies no hi haurà prou metadona ni fentanil per acontentar els seus seguidors, àvids de noves emocions.
Després de mediadors salvadorenys, negociacions a Ginebra, atmosfera de pel·lícula d’espies amb Santos Cerdán com El tercer home, amb motxilla i fugint per les clavegueres, i Puigdemont desapareixent a Barcelona en un muntatge digne de David Copperfield, ja no queda quasi res: Perpinyà, uns quants jubilats de la Garrotxa en viatges organitzats de l’Avi Turista a Waterloo i la pobra Míriam Nogueras, que ha perdut més embranzida que l’FC Andorra el mes d’octubre.
Enganxats a l’èpica juntaire hem mantingut l’esperança que encara hi hagués algun darrer gir de guió, un cop de teatre amb Puigdemont despenjant-se d’un helicòpter a Canillo després d’haver recuperar l’original imatge de la Verge de Meritxell en una bossa del Bonpreu Esclat mentre al santuari Lluís Llach cantava L’Estaca i Bibiana Ballbè convidava els feligresos a ballar una “sardana col·lectiva” mentre anuncia que TV3, o com es digui ara, emetrà una entrevista en exclusiva amb un dels lladres de les joies del Museu del Louvre.
Perquè a manca d’emocions fortes, tota la resta ara ens sona a badall, a xerrameca, a ambigüitat, a alguns dels afiliats de Junts que hi ha a Andorra anant a missa de dos quarts de vuit del vespre a Sant Esteve o muntant una paradeta de souvenirs del procés a la plaça de la Rotonda d’Andorra la Vella.
