Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

Una senyoreta em persegueix




Una amable senyoreta m’ha estat perseguint mitja setmana. Per telèfon, no es pensin. Em trucava normalment a les hores més intempestives, de part de certa entitat financera, i intentava col·locar-me una assegurança de no-sé-què. No ho dic amb desdeny, ep, és que sempre he sigut un negat per a aquestes coses. Me l’oferia, deia, com a client prèmium. Prèmium, jo!? Ha resultat que tots els meus coneguts i saludats que en són també clients han rebut idèntica oferta. Tots som clients prèmium, es veu! En fi, que al cap d’unes quantes trucades més aviat surrealistes, perquè no sabia com fer-ho per dir-li educadament que no tenia ni la més remota intenció d’adquirir aquella meravella de producte, va acabar desistint. Quants cops de porta com el meu s’haurà endut, la pobra? El que encara m’estic demanant és en quina escola de negocis ensenyen, en ple segle XXI, aquesta porta no ja freda, sinó glaçada, polar, com a mètode de venda. De veritat hi ha algun cap pensant que creu que deixaré anar alegrement uns quants centenars d’euros per contractar un pla de no-sé-què que una senyoreta a qui no tinc el gust i a qui ni he vist la cara pretén vendre’m per telèfon? De debò funcionen, aquestes campanyes tan rústiques? S’ha plantejat aquest crani privilegiat el desgast que en termes d’imatge suposa que l’entitat financera persegueixi així els seus clients? I el reconeixement implícit que les coses estan tan magres que estan disposats a recórrer fins i tot a aquest mètode per vendre els seus productes? Quin és en l’àmbit financer, en fi, el terme equivalent al tan vituperat comerç “de basar”? Perquè això de la trucadeta s’hi acosta molt. I que consti que la culpa no és de la meva amable senyoreta.

Comentaris: 1

Comentaris

Luengo, avui se'ns en va per les branques, els arbres no li deixen veure el bosc.
Aquesta telefonista fa el que pot, el mateix que fa la seva entitat financera. Fa el que pot.
Andorra s'està quedant sense recursos externs, sense virolla, s'ha perdut molta credibilitat financera, tanta que s'han de dedicar a trucar periodistes despistats sense un ral per intentar pescar alguna menudalla.
I vostè sap perfectament perquè hem arribat a aquesta situació.
Pensi una mica, home.
Des de fora ens han destruit bancs, els han regalat a voltors estrangers, han bloquejat els diners de gent que confiaven en el país, han criminalitzat immobles de veïns nostres (que ara no saben que fer amb ells), han paralitzat el món immobiliari de nous compradors, el comerç s'ha quedat trasnotxat en les èpoques del duralex, veuen fantasmes a tota nova inversió estrangera... i el tabac és un vici molt car (per a la salut, per a la butxaca... i per a la Cass).
Adivina d'on procedeixen tots els mals?
Un pista: no prové dels seus veïns catalans que tant en parla sovint... i no bé, precisament. Aquests són unes victimes més... com la telefonista i l'entitat financera.
Pensi una mica més, home.
Ja ha trovat l'origen?
Doncs, au, vagi defensant postures supremacistes que només li van bé a un sector elitista de 609 quilòmetres d'aquí.
Benvingut a la realitat, Luengo.
Benvingut al club dels "danys col.laterals".

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic