Ens considerem invencibles, sense cap debilitat o inclús sense defectes, però no ens adonem que patim la síndrome del llop solitari.
Tots volem ser independents i solitaris, en el nostre cas ens enfoquem tan sols en el benefici personal i deixem de costat la companyonia o inclús la solidaritat comuna. Considerem que no hi ha res més important que els diners a la vida, ja que ens donen estabilitat. Llavors, l’interès personal econòmic passa a ser el pilar principal i a poc a poc ens anem desvinculant dels nostres orígens, de les tradicions socials i d’alguns valors molt importants tals com la unió.
Creieu que la unió està sobrevalorada? Sincerament, és la clau de la humanitat. La unió és el fonament de la solidaritat i de l’empatia absoluta. Sovint oblidem que si hem pogut arribar on estem és perquè en part hi hem treballat, però, d’una altra banda, també és perquè ens han ajudat econòmicament, socialment o emocionalment sigui la família o bé els amics. Sense aquest suport no tindríem aquesta via d’accés ràpida cap a la felicitat instantània del benefici personal. Si tots ens deixem emportar per la síndrome del llop solitari, llavors deixem d’ajudar-nos, ens distanciem més els uns dels altres i invulnerabilitzem la unió social.
Finalment, ens oblidem que vivim en una societat i perquè funcioni es necessita un mínim d’unió. Si busquem un benefici personal, no arribem tan lluny com si busquem un benefici comú. La unió és el motor principal del fet que un país no entri en guerra política, la unió és el motor que fa que moltes empreses funcionin comercialment, la unió és el motiu principal de la coexistència de l’espècie humana i, per consegüent, de l’evolució. Junts avancem més lluny, ens donem més oportunitats debatent i compartint coneixements. La unió és l’antídot contra la síndrome del llop solitari.
La unió fa la força.