Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de David Murias

David Murias

Filòsof

 

 

Una societat de radicalismes




La societat en què vivim ens ha educat per a ser radicals en les nostres postures, tant amb nosaltres mateixos com amb els altres i amb la pròpia vida i el món. Tenim una mirada radical sobre els assumptes diaris, generant en els nostres estats emocionals més infelicitat, lluita i angoixa que felicitat i plaer. El radicalisme és la nostra bandera de vida. Ens passem els dies batallant i imposant, vivint en extrems i sent poc transigents amb tot el que ens envolta, creient que hi ha només una raó, un absolut, una forma de fer, de ser, i normalment sol ser la nostra.

El radicalisme és l’antònim de la flexibilitat, de l’obertura, del consens, del terme mitjà. Quan tu ets radical estàs posicionat en un punt extrem de la línia, i com si fos una balança aquesta no s’equilibra, tot el contrari, es desequilibra, creant un sobrepès en un extrem. La pregunta que sorgeix llavors és: es pot ser feliç en els extrems?

La resposta és senzilla, i la pots trobar mirant la història de l’home i mirant-te a tu mateix. Fixa’t en el que ens ha passat als humans durant el nostre camí. Sempre hem cregut que hi havia una forma millor que una altra, i ens hem capficat en imposar aquesta forma o idea, fent-la radicalment única i impedint que s’adoptessin altres formes combinades amb aquesta. És igual si parles de feixisme o comunisme, d’esquerres o dretes, de religió o d’agnosticisme. Quan la postura, el moviment o la idea ha estat extrema i radical ha provocat dolor a la humanitat. De fet, totes les guerres que hem tingut i continuem tenint han vingut pels radicalismes. I quant aquest s’instaura en el poder comença el perill. Dóna igual què tipus de radicalisme, ja que el propi radicalisme crea fanatisme, i el fanatisme et fa ser esclau d’emocions que et maneguen a tu.

Emocions que són d’odi, de còlera, de ràbia, d’ego narcisista, d’enveja, de necessitat, de por... Quan la persona o les persones adoptem una postura radical davant qualsevol situació estem moguts per emocions destructives que ens fan no tenir autoconsciència ni sentit comú. Estàs cec, ets un pilot automàtic teledirigit, tu no decideixes res, ets un robot manegat per emocions que fan amb tu el que elles volen. Recorda els moments en els que has estat radical a la vida, que no t’obries a pensar des d’un punt de vista més flexible, com et senties? Sí, els sentiments que tenies. Veuràs que vas patir més que gaudir, perquè tot el que es porta a un extrem és dolorós, no et deixa avançar, desenvolupar, progressar.

La millor opció per la felicitat individual i col·lectiva no és el radicalisme. És el terme mitjà. El filòsof Aristòtil ja ho va anunciar en la seva obra Ètica Nicomaquea. L’home és feliç quan viu al mig. “No mengis poc ni mengis molt, menja el que necessitis i sigui adequat per a tu”, deia Aristòtil als seus alumnes. Perquè l’objectiu dels grecs era ser un ésser humà virtuós, i això només s’aconseguia dominant les pulsions, sinó queies en els vicis, i els vicis et portaven al patiment. I ves per on la nostra societat d’avui és la societat de la història amb més vicis.

Mostra d’això són les addiccions. Som addictes al mòbil, al menjar, al poder, al tabac, a les drogues, al sexe, i un llarg etcètera. Els polítics, els líders mundials que han de ser l’exemple per a nosaltres es passen els dies discutint i imposant idees, no saben arribar a entendre’s perquè són radicals. Ens fa falta una mica de filosofia antiga, d’aquelles escoles de l’Atenes gloriosa que sabien que res és millor que res, que tot portat a un extrem deixa de ser útil i efectiu per la felicitat humana, que tot està en constant moviment, per tant tot canvia, evoluciona, s’adapta, tot és relatiu.

Segur que si Aristòtil vis-qués en la nostra època ens donaria un bon consell: “No perdis el temps creient que el que tu penses, el que tu fas, el que tu creus o vius és millor que l’altre. Això és una trampa. Sigues una esponja, sempre al mig, i absorbeix de tot amb el que et relaciones allò que et pot ser útil per a tu. Serà llavors quan per primer cop et sentiràs lliure i ple de goig i amor”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic