En el marc del 24è Cicle de l’Empresa Familiar Andorrana, el president de l’EFA va lamentar que en tota la problemàtica de l’accés a l’habitatge i en com donar-hi resposta s’arriba “tard perquè el problema ja es veia a venir” des de l’entrada en vigor de la Llei d’inversió estrangera, de manera que s’ha tardat a actuar.
I és que des de la primera congelació dels lloguers del 2019, mesura que protegia els qui ja tenien contracte però sense incidència per a aquells que volien accedir a un habitatge de lloguer, el Govern demòcrata, malgrat els reiterats intents de treure pit de la feina feta, ben poca cosa va fer per aportar solucions a la problemàtica de l’habitatge. Poca cosa fins que, amb unes eleccions a la cantonada, els van entrar les presses i, aleshores sí, es van convèncer, o això van fer creure, que calia disposar, més enllà dels pisos socials, que tenen una altra finalitat malgrat que sovint s’ha jugat volgudament a la confusió, d’un parc públic d’habitatges a preu assequible.
Presses també perquè els efectes dels anys d’inacció i de política erràtica en matèria d’habitatge s’han començat a notar en l’economia, i com s’ha alertat en més d’una ocasió des de la CEA, la mateixa EFA i la Cambra, cada vegada són més les empreses que tenen dificultats per completar les seves plantilles, ja que el preu de l’habitatge de lloguer, combinat amb l’elevat cost de la vida al país i també amb uns salaris que no estan adaptats a aquest cost, comporta que molts dels possibles treballadors disposats a venir al país acabin optant per quedar-se a casa.
