Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella Sala

Músic

 

 

Una tardor lenta




Feia molt de temps que no gaudia tant de la tardor. Els períodes d’entretemps al nostre país amb prou feines existeixen; la tardor comença calorosa i passa a ser hivernal en un tres i no res. No te n’adones i ja tens els cotxes colgats per la neu. La primavera tampoc és glòria que diguem, fa el que ha de fer però ràpid, fa fred i plou fins que plou i fa calor; bé, més que calor, el clima es tempera. 
Però aquest any ha estat com cal, he vist les fulles dels arbres passar per totes les tonalitats que van del verd al marró, unes transitant per les tonalitats del groc, i d’altres per les del roig, i després, la caiguda, tot just aquests dies, després de les pluges del cap de setmana.
Aquests dies semblava un badoc, bé, de fet n’era, perquè badava amb les ulleres entelades i la mascareta cobrint-me el morro, tot fitant la muntanya, caminant més poc a poc per observar els contrastos. Un arbre roig enmig del verd de les pinàcies; màgia. El groc dels pollancres ordenats en fila abans de quedar nus. I ho han fet lentament, com s’ha de fer. No hi ha hagut cap nevada que els hagi espantat.
És curiós com passen lents els dies quan ets un nen i l’escola t’avorreix i mesures el temps de vacances en vacances, i que ràpid que passa quan arribes a certa edat i voldries viure cada segon però la feina se’t menja els dies com el comecocos es menjava els punts grocs del laberint perseguit pels fantasmes. No dir que no, agafar tots els projectes. Crec que l’aturada forçada de tres mesos del mes de març ha fet que no digui que no a res i estigui treballant un pèl massa aquests dies, però la incertesa d’aquest nou confinament que ens han assegurat que no arribarà, però que tothom olora, fa que, com si fos una formigueta, estigui treballant sense parar per si de cas.
Tant de bo no passi de nou. Parar. No es pot parar de nou. I els bars han d’obrir, i els restaurants han de poder servir a més de dues persones, no em vull imaginar que deu ser una tardor veient el calaix del negoci eixut, i els músics hem de fer música i els ballarins ballar i els actors han d’interpretar sobre un escenari. Tant de bo això acabi ja. 
Sentia la notícia dilluns que una farmacèutica americana amb una d’alemanya ja ho tenien. Un percentatge d’èxit molt alt. Creant expectació la jugada comercial els ha sortit bé perquè Europa ja els ha comprat dos-cents milions de vials i les accions a la borsa han pujat com l’escuma de les cerveses que fa temps només podem beure a casa. És temps per l’esperança. A veure si va de debò i ben aviat podem sentir que tot ha acabat, que aquesta tercera onada que els catastrofistes esperen enmig de les festes de Nadal no es manifesti, i quedi glaçada, i puguem veure les nostres famílies, fixeu-vos que he dit veure, perquè abraçar-les ja seria demanar massa.
Sigui com sigui, que passin les estacions, que aquesta tardor de colors fantàstics doni peu a un hivern tranquil i fred, que els carrers s’omplin i els que estan aturats ara puguin respirar tranquils de nou.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic