Una tardor que no pinta massa bé

L’estiu s’acaba i estem a les portes d’una tardor i hivern que comencen a fer por. Portem uns mesos en què hem pràcticament oblidat la Covid. Més enllà de les dades oficials que de tant en tant ens donen, els afortunats hem marxat de vacances, hem tornat a festivals de música atapeïts de persones, hem saltat i ballat a les festes majors com abans de la pandèmia i hem actuat com si cap virus ens hagués estroncat mai la normalitat. Però hem de témer la tardor i l’hivern? Tornaran a enfilar-se les estadístiques de positius i de persones ingressades a l’hospital? Més enllà de la Covid, però, potser hi ha quelcom que crec que encara em genera més temor. Aquestes veus que ja fa dies que adverteixen que ens venen temps difícils: inflació desbocada, pujada dels tipus d’interès, possible crisi econòmica i una temuda crisi energètica que alguns ja avisen que ens pot portar talls de llum i de calefacció. Cada vegada que sento aquests discursos m’angoixo i no tinc clar si realment m’he de preocupar tant i començar a fer estocatge de no sé ben bé què a casa o si puc seguir passant el dia a dia com fins ara, amb el seny que hi he posat sempre i que em fa incapaç d’estirar més el braç que la màniga. No m’agraden els discursos apocalíptics i conspiranoics, els he defugit durant els dos anys més durs de la pandèmia, però tampoc suporto que els que manen tractin els ciutadans com a criatures que no podem entendre les coses. Així que no sé qui, però estaria bé que algú ens expliqués bé les coses, sense missatges interessats, i que ens permetés afrontar la situació amb serenor i amb la preparació necessària.