Tres arbrets. Tres. I escanyolits. En un parterre que deu fer quinze metres quadrats de superfície. Prou. Aquest és tot l’espai verd que han previst els dissenyadors de la plaça del Node. Així que ja tenim una nova plaça dura al teixit urbà de la capital. A l’estiu ho agraïm molt. Com si estiguéssim al Sàhara en plena sequera. Fa digna companyia a la plaça del Poble. I a la del Consell General. I a les Arcades. I a la plaça Benlloch, que em diran que té un magnoli. Sí, un. En realitat, no ens hauria de sorprendre. Només cal que treguin el nas per Meritxell. També va ser concebuda amb aquesta aversió tan nostrada per tot el que sembli vagament verd. Van dissenyar una via seca com una tartera. L’argument, com he sentit a dir a més d’un urbanista, és que vivim en plena naturalesa, que només ens cal aixecar els ulls per veure muntanyes i arbres, i que en cinc minuts ens podem plantar al rec, a les Pardines o al Madriu. Digues-li a un cambrer, a un dependent, a un urbà, a un advocat, fins i tot a un periodista, tot el dia amb la llengua a fora, que si vol verd que pugi a Engolasters. O a un padrí, a una dona embarassada, a una persona amb cadira de rodes. A qualsevol que no sigui urbanista, vaja. El més curiós de tot és que el mateix crani privilegiat que va decidir que no volia cap arbre a Meritxell es va adonar immediatament després del nyap, s’ho va repensar i va sembrar els fanals de parterres aeris. I va repetir l’operació a la Rotonda: algú va creure que no calia posar-hi arbres de veritat. Ja n’hi ha molts a la Solana. Per què en volem més a la ciutat? Però al cap de quatre dies en va plantar mitja dotzena de metàl·lics. Els arbres de ferro no s’han de regar ni podar i a més no tenen la mania de fer ombra. D’on sorgeix aquesta aversió al verd? Perquè de tarteres també en tenim moltes. No cal fabricar-ne més al centre de la ciutat. O es tracta de crear places hostils perquè els veïns no tinguin la temptació d'aturar-s'hi a prendre la fresca, a conversar o a badar? Que circulin i no facin nosa?
