Hi ha temporades d’òpera que comencen amb tragèdies monumentals, d’altres amb grans noms o èxits assegurats del repertori. Per enguany, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona ha optat per obrir la temporada 2025-2026 amb una proposta tan poètica com sorprenent: La petita guineu astuta, una joia del compositor txec Leoš Janáček que arriba per primera vegada al coliseu barceloní en una nova producció que promet captivar el públic.

Estrenada el 1924 i basada en una historieta il·lustrada publicada en un diari txec, La petita guineu astuta és una òpera difícil de classificar. No és ben bé una faula infantil, ni tampoc una òpera per a nens, tot i que hi surten animals parlants, guineus juganeres i granotes filosofals. És, sobretot, una meditació sobre el pas del temps, la natura, el cicle de la vida i la connexió entre els éssers humans i el món natural. Janáček, que a la vellesa va trobar en aquesta història un refugi contra la duresa de la vida, hi va posar una música plena de colors, textures i emocions, inspirada tant en el cant dels ocells com en la llengua parlada del seu poble.

La producció del Liceu arriba de la mà del reconegut director australià Barrie Kosky, una de les figures més carismàtiques i innovadores de l’òpera contemporània. Kosky és conegut pel seu estil teatral exuberant, per la seva capacitat de combinar humor i profunditat, i per una visió escènica sempre sorprenent. En aquesta proposta, la guineu no és només una criatura salvatge i lliure, sinó també una metàfora de la força femenina, de la llibertat i del retorn etern de la vida. El món animal i el món humà conviuen en un paisatge oníric, juganer i commovedor amb un esplèndid decorat ple de cortines de diferents materials de Michael Levine.

Musicalment, la direcció estarà en mans de Josep Pons, titular del Liceu, que coneix bé la riquesa orquestral de Janáček i que garantirà una lectura detallista i vibrant amb l’orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu d’una partitura que, malgrat la seva aparent lleugeresa, amaga una complexitat emocional i sonora digna dels grans mestres del segle XX.
El repartiment està encapçalat per Elena Tsallagova, soprano d’origen rus, que interpreta la guineu amb una barreja d’encant, energia i subtilesa. Al seu costat, el gran baríton suec Peter Mattei dona vida al Guardabosc, una figura melancòlica que observa, recorda i finalment aprèn a acceptar el pas del temps. Els acompanyen noms destacats com Paula Murrihy, David Alegret, Mercedes Gancedo, Milan Perišic, Mireia Pintó i José Manuel Montero, en una constel·lació de veus i personatges que donen vida a aquest univers animal tan humà.
 A més, la producció compta amb la participació de nens i nenes del Cor Infantil de l’Orfeó Català, cosa que aporta encara més frescor i veritat escènica a una òpera que parla, en el fons, del cicle de la vida i de la màgia de tornar a començar.

Aquesta Guineu astuta no només obre temporada: obre finestres. Finestra al bosc interior de cadascú, finestra al repertori txec –poc present als escenaris catalans–, finestra a una altra manera de fer òpera, menys grandiloqüent i més humana. És una aposta valenta i inspiradora que convida a començar el curs amb una mirada més àmplia, més neta i més viva.

Vaig tenir l’oportunitat de veure aquest espectacle a Múnic i és una joia. Aquesta proposta mereix un viatge a Barcelona. Per als amants de l’òpera, per a qui vulgui descobrir una perla del repertori, o simplement per a qui desitgi una experiència escènica diferent, La petita guineu astuta és una oportunitat immillorable. Perquè hi ha històries que, tot i parlar d’animals, ens recorden all més essencial de la condició humana. I perquè, al capdavall, potser tots portem una mica de guineu dins nostre.