Malgrat el tràgic final que ell mateix anunciava des de feia anys, envejo Sanders per haver treballat al món del cinema amb dues de les meves actrius predilectes: Gene Tierney i Hedy Lamarr, i també perquè va estar cinc anys casat amb una altra rutilant estrella de la pantalla, Zsa Zsa Gabor, nascuda fa 105 anys a Budapest i que el 1936 va ser Miss Hongria. George Sanders també era compositor, cantant i autor d’una coneguda novel·la policíaca titulada Crim a les meves mans. Però com he dit abans, als 65 anys d’edat l’actor, nascut circumstancialment a Sant Petersburg, de pares britànics, va decidir posar fi a la seva vida en una de les habitacions de l’hotel Don Jaime, a pocs metres de la platja i situat dalt d’un turó de la localitat costanera de Castelldefels.
Els rols que va protagonitzar m’agraden molt, tot i no figurar en el càsting com a actor principal. A ell li anaven més aviat els papers de pervers, vaja, el que llavors en dèiem “el dolent de la pel·lícula”. El recordo a Rebecca d’Alfred Hitchcock confabulant amb mistress Danvers per fer la punyeta a la nova lady instal·lada ja a la fastuosa mansió de Manderley, o fent mossegadetes una cuixa de pollastre dins d’un cotxe en presència del matrimoni De Winter tot aprofitant el moment per fer xantatge a l’acabalat Maximilian amb l’indigne propòsit de viure sense fotre brot. Sanders destacaria també a Eva al Desnudo, de Joseph L. Mankiewicz, per la qual obtindria l’Oscar al millor actor de repartiment i on apareix una joveníssima Marilyn Monroe en els inicis de la seva carrera cinematogràfica. A El fantasma i la senyora Muir comparteix escenes amb la deliciosa Gene Tierney i a Samsó i Dalila,  estrenada fa just 75 anys, treballa al costat de la irresistible i talentosa Hedy Lamarr. 
I avui tampoc m’oblido de París, perquè una de les cintes protagonitzada per Sanders es titula precisament Escàndol a París, del gran cineasta nord-americà Douglas Sirk,  nascut a Hamburg ara fa 125 anys.  A banda d’actuar a les ordres de grans realitzadors com Jean Renoir (l’extraordinari mestre francès  fill del genial pintor impressionista) Sanders també va rodar amb Rossellini, Fritz Lang, King Vidor i Blake Edwards, entre d’altres.
Em pregunto què devia moure un actor de tant prestigi  i amb tanta  filmografia exitosa a suïcidar-se  amb pastilles de Nembutal quan tenia només 65 anys i tan lluny de casa seva. És cert que no estava bé de salut i que vivia sol després de tres matrimonis, que declarava sentir-se cansat i fastiguejat de viure. Va tenir, no obstant això, la suficient serenitat i lucidesa de cap per deixar una nota manuscrita explicant els motius de tan dràstica determinació. De fet, als 30 anys ja havia confessat al seu amic i col·lega David Niven que quan complís els 65 es trauria la vida prenent una sobredosi de barbitúrics.
No hi ha dubte que va ser conseqüent amb la mesura que prenia. Recordo com si fos ara que els meus amics cinèfils i jo vam rebre la notícia de la seva mort amb consternació i tristesa. Tots nosaltres coincidíem que gairebé sempre preferíem els papers dels malvats i els rols dels actors secundaris. George Sanders era un exemple claríssim del que acabo de dir.