Els darrers anys, la Justícia andorrana ha avançat amb determinació per adaptar-se a un context social, tecnològic i institucional que evoluciona a un ritme accelerat. L’òrgan de govern de la Justícia, que tinc l’honor i la responsabilitat de presidir, ha impulsat canvis profunds en tres grans eixos que han estat prioritaris: l’optimització de l’organització interna, la formació del cos judicial i del personal de l’Administració de Justícia, i l’entrada en vigor de l’expedient judicial electrònic. Però malgrat aquests esforços, és evident que el marc legislatiu actual ja no respon plenament a les necessitats d’un sistema judicial modern. I és per això que avui és més necessari que mai emprendre una reforma legislativa.
En l’àmbit de l’organització interna, hem aprovat eines essencials com el Reglament d’Estructura Orgànica i el Codi Ètic, que ja compta amb una comissió en funcionament. Hem desplegat també normativa clau: el Reglament del Registre de Personal, el procediment de queixes i suggeriments, la política de seguretat de la informació, les normes d’ús acceptable dels actius digitals o la modificació dels sistemes de compensació. Aquestes eines han dotat la institució de més transparència i coherència interna, però també han posat en relleu les limitacions del marc legal existent, especialment en els aspectes que afecten la gestió del personal, la definició de rols institucionals o l’agilitat operativa.
La necessitat de millorar l’estructura judicial no és teòrica: és tangible. Les inspeccions a la Batllia i al Tribunal de Corts han permès identificar bloquejos, retards i disfuncions, molts dels quals no són imputables als òrgans judicials sinó a factors externs, com retards en informes pericials, en comissions rogatòries internacionals i en el mateix codi de procediment penal. Hem culminat la implementació del pla de xoc però no és suficient. Els estudis i informes del Servei d’Inspecció mostren clarament que cal redefinir estructures, competències i procediments. I això només és possible amb una reforma legislativa.
En paral·lel, hem reforçat la formació, amb un pla que incorpora tallers, seminaris, cursos personalitzats i continguts centrats en temes d’alt impacte social, com la violència de gènere. Hem impulsat accions de sensibilització, la implementació del punt lila i l’elaboració de l’informe anual d’impacte de gènere en l’àmbit judicial. Tots aquests esforços reflecteixen la vocació d’un sistema judicial més just, més conscient i més alineat amb els valors del segle XXI. Però perquè aquests avenços siguin consistents, necessitem un marc legal que els consolidi, els faci permanents i els integri dins d’una estructura coherent i eficient.
La transformació digital és un altre dels pilars del nostre treball. El desplegament del Fons Documental Judicial, un projecte innovador que anonimitza i estructura més de 15.000 decisions judicials mitjançant intel·ligència artificial, suposa un salt històric en transparència i accés a la informació. Aquest projecte, juntament amb el nou cercador de jurisprudència i l’expedient judicial electrònic, ens situa a l’avantguarda de la modernització judicial a Europa. Però la tecnologia, per si sola, no pot corregir les mancances d’un sistema concebut per a una realitat que ja no existeix. Cal revisar la llei qualificada de la Justícia, ajustar competències, repensar processos i garantir que l’ús de la tecnologia s’emmarca en una estructura estable, operativa i preparada per al futur.
També hem impulsat millores en transparència institucional, amb un web renovat, noves dades públiques i un accés més àgil a les estadístiques de cada tribunal, sala i batllia, d’acord amb el que estableix la llei. Però aquesta cultura de transparència ha de venir acompanyada d’un suport normatiu que garanteixi continuïtat i responsabilitat.
La realitat és que el sistema judicial afronta reptes que no poden ser resolts només amb voluntat administrativa. El volum de recusacions, les incompatibilitats o el risc de paralització en moments puntuals són símptomes d’un model que necessita ser revisat. Des de fa mesos, estem treballant amb el Govern per redefinir competències i establir les bases d’una nova arquitectura judicial. És una reforma que no és cosmètica ni parcial: és una necessitat estructural.
Les recomanacions del Servei d’Inspecció també apunten cap a aquesta direcció, així com la necessitat de crear noves unitats, com l’oficina de gestió d’actius i la modificació del procediment penal, que ja s’està treballant amb el Ministeri. Tot plegat configura un diagnòstic consensuat: el sistema necessita una actualització profunda si volem garantir la seva eficàcia, la seva independència i la confiança de la ciutadania.
El mandat del Consell Superior de la Justícia és contribuir al rigor, l’eficàcia i l’eficiència del nostre sistema judicial. Per complir-lo, necessitem una reforma legislativa que adapti el disseny actual a les necessitats reals de la Justícia. Una reforma que consolidi el que ja hem avançat, que corregeixi el que encara no funciona i que obri la porta a un model més preparat per als reptes del futur.
És el moment d’actuar. La Justícia del segle XXI no pot esperar.