Una vida truncada i sacrificada

Pandèmies i pandèmies hi ha; de les més mortíferes, malvades i duradores, causants de desenes de milers de morts i de patiments, arreu. Hi ha aquella que podem anomenar Pandèmia d’Intransigència, nascuda de l’integrisme, d’una interpretació esbiaixada i radical de postulats religiosos estancats i que es manifesta amb violència indiscriminada i cega, que no té aturador. L’esperit de la jihad en forma de virus inoculat sense possibilitat d’erradicació.
Aquesta xacra, estesa i promoguda de fa anys en contra de les democràcies occidentals pretén castigar els descreguts i vèncer els valors fonamentals de la nostra civilització tot reprimint la llibertat de paraula i d’expressió.
Els seus adalils volen imposar, amb la confusió que pregonen, el seu amalgama d’ideologia, creences i pensament, que se sustenta en normes estrictes d’una religió de la qual han fet sorgir un terrorisme internacional que reprimeix indiscriminadament amb fanatisme i salvatgeria.
Les exaccions i coaccions d’aquella banda sense seny no ha fet sinó  causar dolor, produir morts i acovardir poblacions, incloses aquelles que practiquen i segueixen la seva pròpia religió, des del sectarisme que propaguen i volen aplicar per la força de les armes i de la violència.
En altres èpoques també hi va haver, per part de seguidors de les tres més significatives religions monoteistes, abusos i actituds semblants, igualment sanguinàries i vexatòries.
Avui fa deu dies –en ple segle XXI– després d’haver impartit un curs d’ensenyament moral i cívic, el professor d’història Samuel Paty, de 47 anys, va  caure en mans d’un ferotge islamista radicalitzat, que se li va abraonar al damunt, i el degollà. Li va llevar la vida sense cap mena de retenció ni remordiment, amb el convenciment que havia de fer-ho, en nom d’Al·là. 
La víctima va perdre la vida per haver defensat la Llibertat, amb fidelitat a la laïcitat, mentre exercitava la pedagogia patriòtica, ponderant la mixitat ben entesa, la tolerància i, en definitiva, la cultura pròpia.
Amb aquest acte, el terrorista va descarregar sobre un altre ésser humà el seu odi i rancor, i va desfermar la ràbia continguda matant despietadament un home indefens.
Monsieur Paty –com l’anomenaven respectuosament els seus alumnes–, ensenyant de l’escola republicana, defensor de la llibertat d’expressió i dels valors essencials que uneixen el poble francès, va ser acomiadat a la Cour d’Honneur de la Universitat de la Sorbona, el Temple del saber, de l’erudició, del coneixement, de la sapiència i de la Cultura, en un testimoniatge nacional de gratitud i de respecte envers un ciutadà exemplar i un professor implicat i compromès en la una tasca encomiable.
Cal rebel·lar-se davant de fets com aquest per, essencialment, preservar la convivència en democràcia i defensar les nostres llibertats fonamentals. 
Criticar amb criteri és llibertat; denunciar fets menyspreables és llibertat; l’humor i la caricatura intel·ligents són llibertat. La tolerància, també és llibertat.