Underground

Underground és una paraula anglesa que vol dir ‘subterrani’, ‘sota terra’, i s’utilitza, entre altres accepcions, per referir-se al tren subterrani, al metro. Però a mi m’agrada el significat que ha adquirit per referir-se a contracultura, en contraposició al terme mainstream, que vol dir ‘corrent principal’, o ‘cultura de masses’.

Quan vaig començar en el món de la música, pel tipus de música que escoltava i que volia fer, ja sabia que seria un músic underground, però amb el temps m’he adonat que a Andorra tots els que fem música moderna pertanyem a l’underground. Tots estem instal·lats en la contracultura; de fet, m’atreveixo a dir que la majoria dels artistes del país habiten en aquest estrat anomenat contracultura.

Segur que m’equivoco, però em sembla que a Andorra no tenim cultura de masses autòctona. El públic andorrà ha de recórrer a artistes de fora del país per trobar un corrent cultural comercial, sobretot en el món de la música, que és en el que em moc.

Però no és per falta d’oferta, ja que tenim grups de música que fan composicions pròpies dins d’un estil que es podria considerar comercial o mainstream, grups de pop, grups de rock, cantautors. Crec que és per la falta d’una indústria.

Ben aviat la Societat de Drets d’Autor i Drets Veïns (SDADV) començarà a aplicar les seves tarifes per recaptar els diners que els autors estrangers reclamen pel fet de sortir per les nostres emissores de ràdio o pels altaveus de les discoteques i bars musicals del país. Tinc l’esperança que el fet que aquesta societat gestora emprengui la seva activitat farà que, lentament, al nostre país s’hi desenvolupi una nova indústria, la discogràfica, ja que es generaran una sèrie de mecanismes inexistents fins ara que poden propiciar la creació de segells discogràfics made in Andorra, i això pot ajudar a fer que els nostres grups enregistrin i editin discs al país, amb els consegüents concerts i circuits de música en viu subvencionats.

No m’invento res, a Catalunya i França la cosa va més o menys així. Si sumem això al ja habitual suport del Govern als músics del país amb ajudes per enregistrar discs i fer gires promocionals, es dibuixa davant nostre un panorama esperançador en què, de mica en mica, aquesta indústria musical anirà aflorant i potser d’aquí molts anys a Andorra hi haurà músics mainstream versus músics underground, música comercial versus música alternativa. S’obre una nova era per als músics del país, que si perseverem acabarem aconseguint aquest petit canvi. I si no ho veieu així, tant és, deixeu-me somniar...