Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EVilagines

Everest Vilaginés

Exempresari jubilat

 

 

Per unes pensions dignes




Segons l’enquesta del CRES (Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans) per al primer semestre del 2017, a la pregunta “Quins considera que són, per ordre d’importància, els tres aspectes que caldria millorar d’Andorra en l’actualitat?”, un primer aspecte a millorar per un 20,9% dels enquestats són les prestacions socials o pensions.

Parlaré avui sobre la qüestió de les pensions i com a corretja de transmissió del que es reclama des de la federació de les persones grans, el representant de la gent gran al consell d’administració de la CASS i també des de la gran majoria de les associacions del país.

Vull aportar algunes dades i números sobre la situació actual de les pensions a Andorra.

– La pensió mitjana a Andorra és de 600 euros/mes (inferior a la de França i d’Espanya, que és un país amb menys riquesa i amb salaris més baixos).

– Més del 85% de les pensions són inferiors a 1.000 euros.

Ningú pot mantenir raonablement que a Andorra les pensions no són baixes, sobretot tenint en compte que el lloguer d’un pis puja a més de 500 euros i que el cost de la vida és bastant alt a Andorra.

No em sembla que la qüestió de les pensions tingui gaire a veure amb la crisi. Molt abans de la crisi actual els poders polítics i econòmics ja plantejaven les reformes per disminuir les pensions.

Amb la nova llei ens trobem amb persones que han cotitzat més de 40 anys i cobren una pensió de misèria.

Per exemple: 488 mesos cotitzats i una pensió de 581,11 euros, o 508 mesos i una pensió de 715 euros. Les pensions inferiors al salari mínim s’han reduït de mitjana aproximadament un 25%. En alguns casos aquestes pensions es completen amb el complement no contributiu que paga el Govern; per la pensió de solidaritat.

Té o no té dret una persona que ha treballat 40 anys a cobrar una pensió de 960 euros? És un mínim, diria jo!!

Convertir part d’aquest dret en una pensió de solidaritat és convertir un dret en caritat; i haver de demanar i justificar una demanda com si s’estigués demanant alguna cosa en lloc d’estar exercint un dret. Em podria referir també a:

– Les pensions d’invalidesa: l’import mitjà de les invalideses concedides l’any anterior a l’entrada en vigor de la modificació de la llei va ser de 687 euros,que després de les retallades són avui en dia de 583 euros, o sigui que la modificació de la llei ha comportat una reducció mitjana de gairebé 15%.

– Les pensions de malaltia s’han reduït un 27% de mitjana; de 840 euros a 610 euros de mitjana. Una majoria de les persones que es veuen afectades han de recórrer al complement no contributiu que els completa la pensió fins al 80% del salari mínim o fins al 40%, segons la tipologia.

– Les baixes de llarga durada per malaltia professional, que es van reduir en un 25%: van passar de rebre el 80% del salari al 60%.

Una altra situació que mereix una reflexió molt seriosa és l’impacte que té l’exigència d’haver cotitzat 60 mesos dels darrers 72 mesos, i que està fent que bastants ciutadans estiguin perdent tots els seus drets, en molts casos després de molts anys de cotització.

A la mateixa enquesta del CRES per al primer semestre del 2017, a la pregunta “Tenint en compte els ingressos totals de la seva llar, vostè diria que la seva llar arriba a final de mes?”, el 26,8% van contestar que amb certa dificultat, un 6% que amb dificultat i el 3,9% que amb molta dificultat.

En una recent enquesta a Andorra la Vella, un 23% de la gent gran diu que no arriba a final de mes i es posa en relleu que un 63% de les persones grans manifesta tenir la pensió de jubilació com a única font d’ingressos.

És coneguda la demanda social, tant per part de treballadors com de jubilats, que cal augmentar el salari mínim fins almenys el 50% del salari mitjà.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic