Per unes residències on viure dignament

Actualment a Andorra la gent gran disposa de cinc centres residencials, però només un d’aquests centres és públic. La resta són privats, tot i que tenen convenis amb la CASS. Malgrat això, tenim en llista d’espera una vintena de persones, i d’altres han estat derivades a la residència d’Oliana o a la Seu (Llar de Sant Josep). Les famílies afirmen que un problema afegit és que les persones, quan finalment poden ingressar en una residència, estan en una situació cada vegada més deteriorada, a causa del llarg temps d’espera i del fet que, durant aquest període en llistes d’espera, no reben l’atenció necessària.

Se sap que un 70% de la gent gran no vol anar a la residència. Malgrat això, n’hi ha que no tenen cap més remei per diversos motius, com poden ser, per exemple, qüestions familiars o malalties cròniques que només poden ser ateses en un centre. Les residències, però, no poden ser llocs on deixar-los de banda. Per això, hem de fer tots els esforços possibles perquè els nostres avis es trobin a gust i puguin viure dignament en les nostres residències. Avui parlaré del centre públic, ja que és on l’administració té més a dir i pot aportar les mesures necessàries.

El centre públic d’Andorra ofereix atenció residencial medicalitzada, atenció residencial assistida, atenció diürna medicalitzada i atenció diürna assistida. Acull uns 108 residents i uns 27 usuaris de dia. D’aquests, un 55% tenen limitacions físiques; un 11%, cognitives; un 26% tenen altres tipus de limitacions; i un 8% no tenen cap tipus de limitació o no està especificada. Pel que fa als majors de 80 anys, més d’un 50% són persones dependents.

La manca de recursos al centre residencial públic està perjudicant la qualitat assistencial. Al meu parer, caldria portar a terme (entre d’altres) els punts següents:

-S’ha de fer un pla general més bo, en què participi la població i s’estudiïn i defineixin les necessitats de la gent gran perquè puguin viure dignament.

-El Govern hauria d’inspeccionar i avaluar la manera com resoldre el dèficit de places per a gent gran al país. Per exemple, es podrien crear estructures, en un terme mitjà entre casa i residència, que cobrissin la transició entre casa seva i el centre geriàtric a les persones autònomes. Una opció seria aprofitar millor Jovial, l’edifici de Prada Casadet o el Solà d’Enclar.

-S’hauria d’incrementar el personal (infermeres, auxiliars d’infermeria, portalliteres, treballadors socials, etc.), ja que actualment és insuficient per atendre d’una manera adequada les persones ingressades. Moltes vegades, les auxiliars han de fer la feina de les infermeres per falta d’efectius.

-S’han d’afegir més infermeres, també, per reforçar la tarda-vespre, que és quan hi ha més visites de familiars que reclamen informació sobre els residents

 -S’ha d’augmentar el personal assignat per als torns de nit.

-S’han d’alleugerir els ràtios exigits al personal per permetre que la quantitat d’usuaris que se’ls assignen sigui menys important, i que així aquestes persones puguin rebre una atenció més familiar i humana. Per als usuaris, l’excessiva rotació de personal fa que no puguin tenir un referent clar i visible. -S’ha de reforçar el servei de fisioteràpia, de logopèdia i psiquiatria.

-S’ha de donar un tracte diferencial al pacient en funció del grau de dependència.

-S’ha de fomentar la comunicació entre els diferents professionals i entre els professionals i els familiars. -S’ha de tenir un pla de formació contínua del personal, tant al mateix centre com a fora.

Evidentment, totes aquestes millores necessiten un pla de finançament, però, al meu entendre, és sobretot qüestió de sensibilitats socials i de prioritzar en els pressupostos de l’Estat totes les inversions (i no despeses) destinades als temes socials.

Recordem que els anys passen per a tots, i molts no tindrem cap més remei que anar a una residència d’ancians quan arribi el moment. I segur que voldríem poder gaudir dels últims anys de vida en un ambient digne. En la nostra darrera etapa de vida, més que mai, estem necessitats de rebre afecte, i de donar-ne, naturalment.