Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Uns consellers generals imaginaris




Imaginari és allò que no existeix sinó en la imaginació que, com deia Lewis Carroll, és l’única arma a la guerra contra la realitat. I aquesta “arma” és la que va utilitzar un dels primers artistes plàstics en interessar-se per la nostra terra i la seva gent, el pintor lleidatà Francesc Borràs i Farràs (1891-1969). Les seves pintures són les més antigues de temàtica andorrana, perquè els gravats de Gaston Charles Vuillier són anteriors, però es consideren obra gràfica i no pictòrica. Aquest pintor català tenia una bona amistat amb el 55è copríncep Episcopal, el bisbe i cardenal valencià Joan Baptista Benlloch i Vivó. Fruit d’aquesta amistat possiblement va sorgir la idea de visitar Andorra l’any 1915 i portar a terme una obra de gran format, el quadre El Consell de les Valls, on es podia veure un conseller amb barba blanca al centre de l’obra. A la dreta, un personatge sobre un ruc i un conseller amb una vara. A l’esquerra, setze consellers més mirant cap a l’espectador amb Andorra la Vella de fons. Un cop acabada aquesta obra va enviar-se a Madrid per participar en l’Exposición Nacional de Bellas Artes, però les seves mesures van fer impossible que fos exposada i va ser enviada a Balaguer, on la va adquirir el secretari del jutjat, d’origen valencià. Des d’aleshores mai més s’ha tornat a saber de l’obra ni del seu parador... Però com va ser el procés creatiu de l’obra? Doncs a partir d’esbossos, concretament trenta-un, dos dels quals són a Andorra, custodiats a Patrimoni. La resta són en mans de la família Borràs Campabadal, descendents de l’artista. Val a dir que Borràs no va fer un esbós de cada conseller general del moment, ni tampoc del síndic Bonaventura Moles o del subsíndic Joan Puigcernal. L’artista va preferir fer servir models, andorrans anònims que trobava pel carrer i que tinguessin les característiques físiques que li semblaven les adequades. Els pagava 5 pessetes i els convidava a menjar i beure, però s’havien de deixar retratar amb gambeto i tricorni. Així assolia l’objectiu de fer recerca entorn les expressions, els gests i la indumentària pròpia dels habitants de la vall per després executar l’obra El Consell de les Valls. Posteriorment a Balaguer faria servir novament models per posar cos als consellers, ja que a Andorra només n’havia pintat els busts. Als esbossos avui conservats no es veuen belleses apol·línies, però si els gests d’una generació d’andorrans de soca-rel que van captivar aquest artista i molts d’altres després. Borràs va “imaginar” uns consellers generals d’una Andorra encara desconeguda per la gran majoria que permetessin reflexionar sobre la identitat com a construcció social. Trenta-un retrats fets de realitat i imaginació a parts iguals en un país que tot just començava a escalfar motors per a la seva ascensió imparable que, lluny de qualsevol imaginació, avui és una realitat. Convençut deia Sir Terry Pratchett, amb més de 40 milions de llibres venuts, que la imaginació, no la intel·ligència, és allò que ens fa humans.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic