Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

Uns quants santjordis

Uns quants santjordis




Recordo haver sentit els nervis d’un adolescent quan vaig seure a la Plaça del Poble a dedicar exemplars d’Últim estiu a Ordino, la meva primera novel·la. Fa vint-i-cinc anys (mare meva, com passa el temps!) i vaig compartir una taula improvisada amb la Maria Rosa Huguet, que signava Andorra, una presència, un llibre de poemes, i amb el Peter Cameron, l’autor de Nova Jersey que havia vingut a presentar la traducció de la novel·la Andorra. Feia un dia esplèndid, dels que no sovintegen gaire a muntanya durant el mes d’abril. Ho sé perquè el Cameron no es va treure en cap moment les impressionants Ray Ban Wayfarer, que lluïa amb una elegància displicent com només els autors de culte són capaços de practicar. L’estampa de tots tres signant llibres, immortalitzada en blanc i negre pel fotògraf Nando Galindo, podria passar als annals de les curiositats d’aquest país.  
En realitat no era el meu primer Sant Jordi. M’havia estrenat un parell d’anys abans amb El temps estanyat, un llibre de viatges que seguia la petja dels excursionistes que van descobrir o inventar el Pirineu. En aquella ocasió, però, m’acompanyava l’Isidoro Gallo, autor de les fotografies que il·lustraven els relats, i no vaig passar tanta ànsia. L’Isidoro, a més d’un fotògraf sensacional, és de Bilbao i al cap d’una estona ja tenia la mà trencada a l’hora d’escriure les dedicatòries i em va encomanar la seva seguretat.  
Des d’aleshores em sembla que seria capaç de recordar on he estat i què he fet cada diada de Sant Jordi. Impossible oblidar l’any que vam anar amb el Pere Canturri al centre penitenciari de la Comella a parlar de les institucions d’Andorra i de la llegenda de Sant Jordi. Ens havien advertit que no portéssim bolígrafs, plomes o altres objectes punxants. Vam haver de repetir les xerrades perquè no es podien barrejar els preventius amb els que ja havien estat jutjats. L’oficial que ens acompanyava va escoltar els parlaments per duplicat i, com era l’hora de la migdiada, va acabar fent unes becaines al fons de la sala. En despertar-se, va observar esglaiat com el Pere i un servidor signàvem llibres als presos amb un parell de bolígrafs que ningú va saber esbrinar d’on havien sortit. 
Si hagués de triar un Sant Jordi com el més especial, em permetreu que em decanti pel del 2018. Vaig compartir la taula de les dedicatòries amb la Pilar, que presentava Vacances de xics. Quan la comitiva de les autoritats va arribar al nostre lloc, una munió de fotògrafs va disparar les càmeres i els flaixos. Un noiet d’una escola que passava pel costat, es va apropar encuriosit i ens va demanar amb innocència: “Què sou famosos?” No vam poder deixar de riure durant una bona estona. 
El Sant Jordi d’enguany ha estat espectacular. He saludat un munt d’amics que feia temps que no veia. He rebut els primers retorns dels lectors de Shanghai Andorra que m’han resultat molt motivadors, sobretot els dels que vau conèixer l’Ursula i us ha encantat la novel·la. He fet un munt de petons i d’abraçades. Fins i tot la pluja ha estat enguany una convidada ben rebuda. A més, amb el vent, els cabells llargs del Txema es desplaçaven al meu cap i en algunes fotos surto amb un serrell que ni el de Ter Stegen (i sense haver-me gastat ni un euro a Turquia). En fi, que sou molt bona gent i, si us ve de gust, ja podem quedar per trobar-nos el proper Sant Jordi.    

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte