Urgeix un pla de reactivació

Encaminada la resolució de la crisi sanitària, sempre amb la màxima prudència i sense perdre de vista la possibilitat que més tard o més d’hora hi hagi un rebrot, toca afrontar amb valentia la segona crisi associada a la Covid-19, l’econòmica, per evitar o com a mínim mitigar els efectes que pugui tenir la tercera, la social.
És cert que no són tres onades que arriben de forma consecutiva, ho fan a la vegada creant una onada molt més gran, i que ja s’han adoptat mesures perquè empreses i els seus treballadors i treballadores no siguin arrossegats. Ara bé, i sense entrar a valorar si aquestes mesures  són i no les més adients o si s’han quedat o no curtes, sí comença a ser urgent disposar d’un pla perquè un cop es tornin a posar en marxa totes les activitats i sectors econòmics les diferents empreses puguin tirar realment endavant i no hagin de tancar al cap d’uns mesos.
Un pla urgent i que no hauria de fiar-ho tot al retorn dels turistes, i especialment als dels dos mercats més propers. I és que són les economies francesa i espanyola les més afectades de la zona euro per la crisi de la Covid-19. Així ho va constatar divendres passat l’oficina estadística europea, Eurostat, en publicar les dades de l’evolució del PIB corresponents al primer trimestre de l’any. Unes dades molt preocupants, tenint en compte que l’impacte fort de la Covid-19 no va ser fins al  març, que situen la caiguda de l’economia en l’eurozona en el 3,8%, un 3,3% en el conjunt de la UE, la més forta des que l’Eurostat recull dades. En el cas dels països veïns, França lidera el rànquing, amb una caiguda del PIB del 5,8%, i Espanya és el tercer, amb una davallada del 5,2%, la més forta que ha patit mai en un trimestre.