Aviat farà tres anys que vaig tenir l’ocasió de conèixer i parlar amb el Sr. Paulo Pisco, diputat del parlament portuguès, durant la celebració de la jornada de l’1 de maig a Escaldes.

Aleshores, els Verds d’Andorra fèiem part de la coalició Junts amb Iniciativa Ciutadana i el PS fins que, mesos més tard, es va trencar.

La conversa que vàrem tenir va girar al voltant de la coalició del Partit Socialista Portuguès amb OS Verdes de Portugal per tal de poder formar Govern i investir António Costa com a primer ministre.

Més enllà d’explicar-me la bona relació que tenia amb la líder dels Verds de Portugal, la Sra. Heloísa Apolonia, i la feina que calia fer per canviar les polítiques més dretanes de l’anterior primer ministre, el Sr. Pedro Passos Coelho, va fer la sensació que el Sr. Pisco estava també bastant ben informat del panorama polític i social d’Andorra, cosa que em va semblar sensacional.

Dit això, vull expressar la meva perplexitat per les manifestacions que va fer fa uns dies sobre l’operativitat i representació del consolat portuguès i la tasca que du a terme el seu cònsol.

Davant de les seves paraules en una entrevista –on va utilitzar el terme “dignitat”–, vull pensar que el Sr. Pisco ha estat mal informat perquè tant el cònsol –el Sr. José Manuel da Silva, a qui aprecio notablement– com la resta de funcionaris del consolat estan fent una gran feina, no només de representació diplomàtica, sinó també administrativa i social.

Em sap greu, encara que no em toqui directament, perquè crec què no hi ha injustícia pitjor que la de ser injust i, en aquest cas, el Sr. Pisco –com a representant d’una part del grup parlamentari que està governant– ha desmerescut la feina d’una porció del territori portuguès a l’exterior.

Recordo que quan el president, el Sr. Marcelo Rebelo de Sousa, va venir en visita oficial al Principat d’Andorra, seguit també per molts mitjans de comunicació lusitans, i davant d’una pregunta relacionada amb les eleccions municipals (autárticas) que s’havien de fer l’1 octubre, va dir: “Quan soc a l’estranger, no parlo mai de qüestions internes de Portugal”. Em va semblar molt elegant, molt senyor i molt patriota.

Potser aquesta resposta pot fer entendre millor per què no tothom arriba a ser un bon servidor del poble.

Aquest escrit només vol donar suport al consolat de Portugal, al seu cònsol, als seus treballadors i treballadores i també a tota la comunitat portuguesa que fa mans i mànigues per fer present al Principat d’Andorra una cultura que, encara que ens sembli llunyana, és molt similar a la nostra.

Aprofito per demanar humilment als assessors del Sr. Pisco que tinguin la delicadesa d’informar-lo adequadament per no tornar a caure en un error que potser ha molestat una part dels seus compatriotes i també els andorrans que estem al corrent de la feina que es fa des de el consolat portuguès.