Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

Us he espiat per la finestra

Us he espiat per la finestra




No us espanteu, però he de confessar-vos que el darrer trimestre de l’any passat vaig patir una reacció al·lèrgica estranya. Cada cop que mirava el telenotícies, consultava la premsa digital o un diari en paper anava perdent la capacitat de la parla. La majoria de les coses que veia, escoltava o llegia eren tan irracionals que em quedava mut.

Primer va ser un cert trabucament a l’hora d’organitzar els meus raonaments. Després, les paraules, sobretot les més assenyades, em queien de la boca com els nens perdent les dents de llet. Al final, quan sonava la sintonia dels telenotícies, em quedava enfonsat al sofà i només era capaç d’emetre interjeccions i algunes onomatopeies. Els de casa estaven una mica preocupats. Bé, potser no gaire, perquè ja sabeu que soc bon conversador (ells en diuen xerraire) i, abans de patir el fenomen, davant de cada notícia saltava de la cadira i expressava opinions abraonades.

El cert és que en començar el mes de desembre ja m’havia convertit en un home onomatopeic. Tan bon punt apareixia la cara del president Trump, per posar un exemple, només era capaç de dir: “Puaf!” En saber que havia de preparar un article per avui, una data en què qualsevol columnista que se’n vanti ha d’elaborar un bon resum de l’any i dels propòsits per al que comença, em vaig angoixar. Imaginava el resultat: Blam! Crac! Arf! I de tant en tant un “macàsum en el Trump i tot el que...”

Poc abans de Nadal vaig decidir no mirar més les notícies i dedicar el temps que no faig fotos d’ocells, llegeixo o pentino el gat a mirar per la finestra de les xarxes socials. I ves per on, ha resultat un bon remei per recuperar una mica d’esperança. Malgrat que el 2018 ha estat un any regular (i en alguns aspectes, horribilis), us he vist esforçar-vos de valent durant aquestes festes de Nadal. Heu tret de l’armari les millors vaixelles, encara que alguns heu aprofitat estovalles i tovallons de paper de l’any passat, oi? Heu millorat força la selecció dels vins i això és un gran pas per a la humanitat. He vist algun pessebre amb més habitants que el poble de Segudet. Arbres superlatius que no desentonarien en una pel·lícula americana, dels que arriben al sostre i desapareixen sota garlandes i llums. Safates amb els clàssics llagostins, els canapès i els canelons, però també alguns plats de sushi dels més innovadors.

He vist avis i pares amb un pitet per a la baba que mostraven orgullosos la seva canalla. Us he vist gaudir de la poca neu que ha caigut a les nostres muntanyes per fer enveja a les altres valls que encara en tenen menys. Preparar maletes amb il·lusió per visitar mercats nadalencs i platges caribenyes. He vist cabassos de tendresa per recordar els absents i de solidaritat amb els que ho passen malament. Moltes ganes de compartir felicitat. Us he espiat per les finestres del Facebook i del WhatsApp i no em puc creure que tota aquesta energia positiva no sigui capaç de vèncer qualsevol dificultat. A mi m’heu retornat les paraules per escriure aquest article. I la paraula em sembla que és la clau de tot plegat.

Parlar, parlar molt, sense gestos histriònics, ni farses ni cops. Amb una bona dosi d’ironia i d’humor.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic