Vacances de l’amnèsia

Bon dia tingueu!!
Dilluns de la setmana passada tothom es queixava de l’apujada del preu dels carburants. Ara són més cars a Andorra que a la Seu. Total, s’ha d’anar a fe el ple a la Seu i de pas comprar al Mercadona perquè als preus del menjar no hi ha qui pugui arribar-hi amb els sous miserables que es cobren, a més de pagar els lloguers altíssims. Resum: a Andorra no s’hi pot viure. A sobre, la puta guerra a Ucraïna ho ha desbaratat tot, ara que sortíem del puto coronavirus. I goita, veus, a aquests ucraïnesos, els donen pis, residència i ajuts, sense ensenyar ni currículums ni res!! 
Però es va atansant dijous, les televisions van abaixant la matraca de la guerra, els morts del coronavirus s’han substituït pels d’Ucraïna, però ara ja ens estan preparant per Setmana Santa: vacances, cues, hotels, platja, restaurants...
La invasió noticiable ara no és la dels russos, és la dels turistes. Els d’aquí cap a baix i els de baix cap aquí. De cop i volta l’amnèsia s’ha apoderat del nostre cervell i ja no recordem ni el preu del carburant, ni dels aliments ni la merda de sou que cobrem. Ens han crescut bitllets a les butxaques i fotem el camp com més lluny millor,  esperitats, perquè “necessitem vacances” al preu que sigui.
Els que ens hem quedat aquí, els uns treballant com a ximplets, uns altres no, però tots envaïts per les masses turístiques, tot esperant aquell famós canvi a “turisme de qualitat” que fa dècades que s’arrossega i que cap govern ha fet ni sap com fer-ho perquè sigui realitat. És allò que se’n diu una utopia.
Un servidor, és a dir, jo, he aprofitat per santificar les festes meditant sobre algunes notícies que últimament m’han preocupat i que no vull que l’amnèsia me les faci oblidar.
El 8 de novembre van jurar el càrrec els membres del nou Tribunal de Comptes. Són els que vigilen les irregularitats comeses en entitats públiques o parapúbliques i conviden a regularitzar-ho. Fins ara no passa res. I si hi ha alguna sanció la paga l’entitat (Comú, Govern, Andorra Turisme). És a dir, nosaltres. I qui l’ha comès se’n fot pla bé de tot. Doncs bé, ara diuen que modificaran la llei perquè qui la fa, la pagui. Espero que això valgui per a polítics, funcionaris i càrrecs de relació especial. Perquè des d’aquell dia, el 16 de desembre, Govern es nega a entregar el comptes de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) i de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) referent al cas BPA. 17 de març: el Tribunal de Comptes conclou que les xifres qüestionen la viabilitat de Naturland. 20 de març: enèsima reclamació del Tribunal de Comptes a l’AREB pels números de BPA.  22 de març: nou toc del Tribunal de Comptes a Andorra Turisme per una pòlissa de crèdit il·legal. 2 d’abril: el Tribunal de Comptes detecta mancances a tots els comuns en les contractacions públiques. Estem en un campi qui pugui que paguem tots, però això no ens preocupa, oi que no?
L’altra reflexió és sobre la notícia que mantenir un pres a la Comella costa uns 5.600 euros al mes. Jo he hagut de pagar una mitjana de 3.200 euros al mes per la meva mare, gran incapacitada, andorrana, sense possibilitat de subvenció perquè no portava 30 anys de residència (però aquesta és una altra història) perquè segons la llei, com a fill, tinc l’obligació de fer-me càrrec de les despeses. I jo dic... posem per cas que els meus pares han estat uns cabrons per a mi, que m’han fet la vida impossible, que m’han desgraciat la vida: per què he d’arruïnar la meva vida, ara, per ells?
I si la llei és així per a uns, perquè no s’obliga els pares dels fills o els fills dels pares que estan tancats a la presó que es responsabilitzin de les despeses dels seus familiars. Per què hem de pagar de les nostres butxaques unes despeses per una gent que ha comès delictes? Ja sé la resposta: drets humans! Doncs els nostres padrins també tenen drets humans. I els seus fills també. I, per tant, potser, els legisladors i qui han d’aplicar les lleis, haurien de pensar una mica més en els drets humans de tothom.
I ara que ja heu acabat les vacances i us tornareu a cabrejar per les mateixes coses de sempre... que l’amnèsia no us faci perdre el dia de Sant Jordi!
Au, Bon Dia tingueu!