Vacuna: sí o no?

Vivim en un món en el qual la comunitat científica és capaç, en un temps rècord, de trobar una vacuna per combatre un virus que causa estralls a tot el món. La veritat és que a mi no m’estranya gens. Al cap i a la fi, la Covid s’emporta persones però també les economies de la majoria dels països. Aturar-les o com a mínim posar-les al ralentí una vegada i una altra no convé a ningú, tampoc a les grans companyies i als grans lobbies que depenen de la mobilitat i de les economies de la gent del carrer. Sembla evident que els estats i els poderosos d’aquest món han degut encoratjar la indústria farmacèutica mundial, un altre d’aquests lobbies per cert, a accelerar en la recerca de la vacuna contra el maleït virus. I tots sabem que amb diners tot va millor i sovint més ràpid. 
Sovint es compara la rapidesa de la vacuna del nou coronavirus amb la lentitud de la vacuna contra la sida per posar-ne en dubte l’eficàcia o la seguretat i justificar el desacord a administrar-se-la. Però adonem-nos-en que la sida no ha aturat mai l’economia mundial i que, a més, la medicació de per vida dels qui tenen el VIH no fa sinó enriquir la indústria del medicament. Per entendre’ns, no hi ha pressa per trobar-la.
Ara sí que n’hi ha, de pressa. Per tant, la rapidesa és per a mi un argument que se sosté a mitges quan hi ha tota la comunitat científica mundial treballant a contrarellotge per obtenir resultats. ¿A més, no és un punt positiu i una sort, que s’arribi a trobar ràpidament un remei que ens aproparà  a aquella normalitat que ens sembla avui tan llunyana? 
Un altre argument que frena la gent a posar-se-la és la por als efectes secundaris. Aquest l’entenc un xic més perquè ni soc metge ni tinc una bola de vidre per anticipar el que passarà en un futur a causa o per culpa de la vacuna. Però també tinc un element mitigador per a aquest argument. És comprensible la por o el respecte a un antídot que no haurà tingut temps de demostrar la seva eficàcia, però quan llegeixo articles que diuen que les persones que haurem patit la Covid podrem tenir seqüeles… La seqüela principal del virus, per a mi, és que hi ha gent que n’acaba morint. 
D’opinions n’hi ha per a tots els gustos. Hi ha metges que pensen el contrari d’altres. Els uns conviden a posar-se la vacuna tant bon punt sigui possible mentre que d’altres hi mostren certa o molta reticència, bàsicament pels arguments que acabem de veure. Però el que és evident i no és opinable és que si no s’aconsegueix una immunitat social suficient, sigui natural o per la vacuna, arrossegarem les mesures anti-Covid molt de temps. I tots ja tenim aquella sensació que això no s’acaba mai, no sé si m’enteneu. Fins i tot hi ha polítics que opinen sobre aquest tema. Cosa que és normal. Aquí a Andorra també, i alguns en fan tot un cavall de batalla. Utilitzen la situació per posicionar-se en contra de la vacuna o contra l’obligatorietat de posar-se-la, si més no.
Podria entendre els arguments que exposen, entre d’altres el de la llibertat de l’individu, i podria fins i tot trobar-los legítims. Recordem, però, que la llibertat d’un individu acaba sovint quan comença la d’un altre, però això és un altre relat, més filosòfic… Parlava del polític que es mostra obertament reticent a la vacuna. Quan veig que aquest mateix polític que s’omple la boca assegurant que defensa les llibetats de l’individu és aquell qui menys curós és amb les mesures de distanciament social (i no estic parlant de la distància de dos metres entre persones) s’esvaeix per mi tota la legitimitat de les seves idees. Totes les opinions i tots els arguments són respectables i legítims sempre que prediquis amb l’exemple i amb la coherència dels teus actes. No pots ser polític i reticent a la vacuna i no respectar les normes. 
Tornem, però, a la vacuna stricto sensu i ja per acabar. Antigament, quan es trobava la cura d’una malaltia es parlava de remei. Mai m’havia semblat més adequat aquest mot fins a l’arribada de la Covid. Si es confirma que la o les vacunes que veuran la llum són eficaces i segures, podrem recuperar en el nostre lèxic quotidià aquell vell terme perquè serà realment un remei. El remei a tots els problemes que haurà comportat el virus: la letal malaltia, la crisi econòmica i la social. Fent un acte de fe en l’espècie humana i en els seus científics i organismes sanitaris mundials, jo participaré d’aquest remei. L’argument de les llibertats individuals està molt bé, però està molt millor, per exemple, el del dret a morir dignament i acompanyat.