“Vanitat de vanitats. Tot és vanitat”

L’actualitat sembla que mana. I aquesta passa per les eleccions. Hem sentit els missatges de les diverses formacions polítiques per activa i per passiva. Ara només queda que aquells que poden dir-hi la seva amb el vot es pronunciïn. La resta ens ho mirarem expectants. Tant els qui poden com els qui no podem votar rebrem les conseqüències del compliment –o no– d’allò que han promès durant la campanya electoral, ens hagi agradat o no. Per tant haurem d’estar atents. Ens agradi més o menys el que veiem. De moment, aquests dies els hem anat seguint, amunt i avall. En la preparació, en la improvisació, en la frenesí, en la desgana i l’eufòria –quehi ha de tot, la veritat–. Quina feina la nostra. La de no saber si és ara, o després, o a les 11, 11.05 o 10.55. Titelles d’uns fils que mouen els altres, aquí i allà i als llocs més recòndits, com va expressar un company de professió. A la caça d’una notícia certa o incerta, que s’anuncia i després no es fa, no es diu, no se’n sap res, que va començar però que no té final. Podem dir moltes coses, però ¿quantes arriben a bon port? Esperem que a l’hora de governar es conjurin els estels i imperi la coherència. Per desgràcia, després ningú no se’n recorda, no es tira d’hemeroteca. Només faltaria. Ja tenim prou feina a lidiar amb el dia a dia i amb nosaltres mateixos, fets exactament de la mateixa pasta d’aquelles i aquells que governaran el país. Si així ho pensem, podrem arribar a ser una mica més comprensius les unes amb els altres i les altres amb els uns. ¿No hi ha res de nou sota la capa del sol? Chi lo sà. “Vanitat de vanitats”, com va dir un savi fa molt de temps. “Tot és vanitat”.