Vaques, galls, campanars i turistes

Estiu i vacances són sinònims d’arribada de turistes a multitud de poblets de muntanya. Poblets que fora de temporada alta viuen en una tranquil·litat envejable. Els pagesos i ramaders fan la seva rutina, les vaques pasturen, els galls canten al matí, els campanars repiquen les hores i els tractors circulen pausadament cap al camp. Un ritme incomparable amb el de la ciutat i res de sorolls que martellegen la templa. Els veïns de la ciutat fugen del brogit, corren buscant la natura i el retorn al món rural. Però ai las! Quan hi són, resulta que no és el paratge idíl·lic que havien imaginat: els fems (que ja hi eren) fan pudor, el campanar (que ja tocava) i el gall (que ha cantat tota la vida) molesten, i els tractors (eina de treball) fan nosa. Com bé diuen els cartells informatius, que amb un toc d’humor han fet des de la Federació Raça Bruna dels Pirineus, “si no ho suportes, has arribat al lloc equivocat”. El món rural no és un parc d’atraccions, ni un paratge tan idíl·lic com alguns volen plantejar. Té els seus pros i contres, com tot. La vida a pagès és tan respectable com la de ciutat, i està bé que s’hagi volgut buscar l’humor per conscienciar aquells, no tots –ja ho sabem que no es pot generalitzar–, que hi aterren sense mostrar el mínim respecte ni esperit de convivència. El millor per a tots és conèixer-nos, saber com vivim uns i els altres, entendre’ns i respectar-nos. Per exemple:  si trobem un filat tancat, no el deixem obert perquè d’això depèn que no s’escapi un ramat. Si anem al bosc, no l’embrutem, potser no ens ho sembla, però té un propietari. I pels prats no hi podem campar alegrement, no és herba i ja està, potser és farratge que s’ha de dallar.