Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Bru Noya

Bru Noya

Periodista

 

 

Veïns




M’agrada l’estiu però desitjo que arribi el fred per tenir, a la nit, les finestres tancades i no sentir els veïns del davant. La seva capacitat sonora supera la del camió de les escombraries, la rentadora i l’orquestra Nova Dimensió. Han desafiat totes les lleis de la física encabint nombrosos ocupants per fer front a l’elevat preu del lloguer. No fan vacances tot i que el pare, per les dimensions de la panxa, podria viatjar amb Trip Advisor. Algun dia, en temps pretèrits, havien anat a la platja perquè al balcó, a la vora de caixes, un gat XXL, un hàmster, un gos i estris diversos, s’hi acumulen un matalàs inflable, cadiretes i un para-sol.

El gos borda amb una potència totalment oposada a la seva mida, ja sigui nit, matinada o migdia. Viu en un brot psicòtic permanent, és esquifit i emet sons insuportables a tothora. L’home del pis de sota està fart del gos i que la mestressa passi l’aspiradora i posi la rentadora abans de les vuit del matí per despertar tot el bloc al ritme del centrifugat. Bé, a tothom no, perquè una de les filles, la Vane, dorm aliena a l’enrenou. Tot el barri sap que es desperta quan comencen a sonar a tota pastilla els grans èxits de Fonsi Nieto i d’Antonio José. Així, quan has pogut tornar a dormir després que hagi acabat la rentadora et tornes a despertar sentint Me olvidé, el gran èxit d’Antonio José i descobrint un nou cicle de l’infern que li havia passat per alt a Dante Alighieri.

Són especialistes a cuinar al balcó, des de carn a sardines, amb un oli que no han canviat des de l’estiu passat i mentre el seu pis fa olor de net i perfumat, en el teu la pudor és tan intensa que no hi entraria ni el Chicote de Pesadilla en la cocina. I tot per haver de tenir les finestres obertes. No es mouen del balcó i a la nit organitzen unes partides de dominó que es converteixen en un autèntic guirigall. Als crits del “pito doble”, “paso” i “capi” s’hi afegeix el de les fitxes impactant sobre la taula. Quan el teu cervell n’ha fet abstracció i estàs a punt d’entrar en la fase REM del son és quan torna la Vane de marxa amb els seus talons d’agulla i el mòbil a ritme de Maluma. Des que baixa del cotxe fins que arriba a casa no són els Tacones lejanos d’Almodóvar precisament, sinó tot al contrari. A més, no parlen, criden. Del balcó al carrer i del carrer al balcó i del balcó a l’interior del pis com si patissin algun tipus de sordesa congènita, com Beethoven.

Quan juga el Reial Madrid, el balcó es converteix en la graderia dels Ultrasur. I si és un partit com el del Girona, a quarts d’onze de la nit i amb quatre gols, les celebracions acaben en horari de discoteca de polígon industrial. Segur que el tipus de comunicació que hi ha entre els membres de la família hauria de ser investigat per la ciència. El que ha quedat plenament constatat és que l’espanyol és el segon idioma més estès al món però, de ben segur que, sentint els veïns, és el primer on es crida més en parlar. Ho tenia clar el 1844 quan Zorrilla li feia dir a Juan Tenorio: “¡Cuál gritan esos malditos!

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic