Velles Cases Andorranes

A meitat del segle XIX, en un intent de modernització, el govern francès va decidir enderrocar les fortificacions que envolten la ciutat de Carcassona. Sortosament, un home, Jean Pierre Cros Mayrevielle, s’hi oposà i inicià una campanya per la qual va rebre el suport d’un dels seus il·lustres contemporanis, Prosper Mérimée. Llur acció evità que la ciutat medieval perdés les muralles i avui en dia figura com una de les cinc ciutats més visitades de França alhora que forma part del patrimoni mundial de la Unesco.

Les comparacions són odioses però els exemples, instructius. El patrimoni andorrà és fràgil i petit. El nostre romànic, emblemàtic però dispers, els vells nuclis urbans malmesos i diluïts enmig d’urbanitzacions caòtiques, les construccions de granit emblemàtiques de la part alta d’Escaldes, escasses, i antigues bordes o eres i edificis singulars que han estat enderrocats o estan en via de ser-ho, a vegades per ubicar-hi un aparcament, segurament funcional però desolador i culturalment empobridor.

Velles Cases Andorranes, associació de caràcter cultural, neix l’any 1984 amb una missió ben clara, que recullen els seus estatuts: “Afavorir la salvaguarda del patrimoni cultural i natural, desvetllar l’interès del poble andorrà, atreure l’atenció dels poders públics sobre els perills que amenacen aquests tresors irreemplaçables, estimular l’interès mitjançant manifestacions públiques, xerrades, reunions i visites.” Durant anys, noms coneguts de les nostres valls, dins i fora de Velles Cases, han intentat seguir el camí assenyalat pels estatuts i el sentit comú. Claude van Dick, Enric Palmitjavila, Pere Canturri, Esteve Albert, Sergi Mas, Manuel Anglada, Josep Fontbernat i altres, a qui demano perdó per no recordar-los. Persones que han lluitat per enriquir la cultura del nostre país oblidant, ben sovint, la seva pròpia economia.

Des de fa quatre mesos una nova junta composta d’antics membres i d’entrants ha pres el relleu d’aquelles persones entranyables que malauradament van perdre el seu president, Jaume Ramond, víctima de la maleïda malaltia que s’endú tanta gent.

Durant aquests primers quatre mesos, Velles Cases Andorranes s’ha presentat a les autoritats, que ens han escoltat amablement, i amb més temps i esperança podrem presentar-nos a les que tenen una agenda més atapeïda.

Els hem explicat els nostres projectes, les nostres ànsies, les nostres preocupacions i il·lusions. Els hem explicat com el patrimoni parla del nostre passat alhora que enforteix el turisme. Però en una segona fase, que iniciem amb aquest article, voldríem apropar-nos a la ciutadania i exposar projectes amb esperit de compartir-los i enriquir-los amb aportacions externes, perquè Velles Cases és una associació oberta a tothom a qui li agradi el patrimoni cultural. Així doncs, desitjaríem...

Participar a conservar Casa Ribot d’Engordany, possiblement la casa més antiga d’Andorra, un símbol per a la nostra associació i que data de la primera dècada del XV, gairebé testimoni dels Pareatges.

Valorar la importància de la radiofonia a Andorra amb les seves dues estacions, Radio Andorra i Sud Radio, amb una taula rodona, debats i, si és possible, visites de les instal·lacions.

Conèixer el rol d’Andorra durant la Segona Guerra Mundial amb una xerrada/debat a l’hotel Palanques de la Massana, un dels llocs que la van viure.

Donar a conèixer la importància del termalisme i el turisme al país amb una taula rodona/debat i la visita d’un vell establiment emblemàtic de barri d’Escaldes.

Endinsar-nos en els inicis de l’esquí amb una taula rodona/debat.

Aprendre a conèixer com s’obria el port d’Envalira amb les potents màquines d’en Claret (taula rodona i debat).

Admirar els tresors del món de l’automòbil amb vistes de col·leccions privades i una taula rodona i debat.

Redescobrir el món del contraban (taula rodona/debat i Museu del Tabac).

Els murs de pedra seca, marge i velles construccions (taula rodona i debat).

Fargues i moles, l’Andorra industrial (taula rodona/debat).

Reviure la inventiva dels anys 50 a 80 i l’adaptació dels jeeps d’excursions.

Amb tot això, Velles Cases té l’ambició de sortir al carrer, d’obrir-vos les portes, de compartir amb vosaltres la descoberta d’aquest trosset de món que tristament va deixant de ser un país per convertir-se en un producte i que, de tant voler tenir, oblida ser.