Velles i noves formes de fer

Més enllà d’explicar l’Andorra que somia, com ja va fer el dia de la seva presentació pública, el candidat a cap de Govern de Demòcrates per Andorra pretén transmetre a la ciutadania una nova manera de fer diferent de la que ha caracteritzat el mandat d’aquests vuit anys d’Antoni Martí. Un nou estil, sempre dins una continuïtat del projecte taronja evidentment, que ara per ara és encara més de paraules que de fets. I és que una cosa són les bones intencions i voluntats expressades i una altra força diferent és que després s’ajustin a la realitat dels fets. Massa sovint costa de lligar aquests dos aspectes, i més encara quan l’art de dir una cosa i fer-ne la contrària ha estat una de les marques distintives de l’executiu demòcrata tots aquests anys. El darrer exemple d’això de mantenir tics tot i apel·lar a una suposada nova manera de fer es va viure al darrer Consell General, on el candidat i encara ministre, davant la sorpresa generalitzada, va recuperar la idea de fer un pacte d’Estat per tractar la sostenibilitat de la branca de pensions de la CASS, que tal com apunta el darrer estudi actuarial té data de caducitat si no es pren cap mesura. Té raó el candidat de DA a voler el màxim consens per abordar un tema d’aquesta magnitud i importància, ara bé, i aquí està l’estil taronja del qual afirma que vol desmarcar-se: el ministre i aspirant a substituir Martí va fer la proposta obviant, volgudament o per falta de memòria, que tots els partits de l’oposició ja van mostrar la seva predisposició a treballar conjuntament en aquesta qüestió fa gairebé dos anys, el mateix temps que porten esperant que l’executiu, tal com s’hi va comprometre, els citi per iniciar la feina.