Vells objectius, bells objectius

D’ençà del 1992, amb la creació d’Unió Liberal fins a l’actual Liberals d’Andorra, promoure la informació, la cultura, la prosperitat i el benestar ha estat una màxima inamovible de l’article 1 dels estatuts d’aquest històric partit. És curiós que després de vint-i-set anys aquests vells objectius segueixin tant o més vigents que a l’època.
La informació ha esdevingut la gran absent dels darrers anys, causant, en gran part, un distanciament exponencial entre política i societat. “Manca d’informació” ha estat una expressió massa pronunciada al Consell General les últimes legislatures. La gent no sabia on anàvem, què estava passant i per què estava passant.
La cultura és l’ànima d’un poble, el seu veritable llegat. No obstant això, s’ha anat arraconant a poc a poc. Tan sols cal veure l’irrisori pressupost que darrerament es destina a subvencions culturals respecte a la quantitat d’associacions i entitats del país que clamen per un major suport de les administracions, que per contra, se n’ha acostumat a destinar grans sumes a costosos projectes d’importació. Aquells que canten, ballen, toquen, pinten, esculpeixen, conserven, promouen, escriuen, interpreten, actuen, filmen o produeixen saben molt bé del que parlo.
Prosperitat i benestar van de la mà. Sense el benestar de les persones no existeix prosperitat. El benestar és la situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida. Andorra sempre ha presumit de poder gaudir d’aquesta situació. No obstant això, ja arrosseguem uns quants anys on aquesta qualitat s’està difuminant.
Els Liberals creiem que això no podia continuar per aquest camí, que era el moment d’actuar. Per aquest motiu precisament, vàrem formar l’Acord electoral amb el PS, perquè compartíem, en bona part, aquesta visió sobre el canvi que el país necessitava. 
Vàrem demostrar que, malgrat el distanciament ideològic, amb voluntat es pot parlar amb tothom, i de tot. I per això també, ara estem on estem, en un Govern de coalició i precisament amb aquells que, sota el nostre parer, havien contribuït al deteriorament d’aquests objectius. La raó és molt simple, necessitem estar al peu del canó per assolir aquests objectius. Creiem que un Govern en minoria a mercè de “pactes puntuals” no tindria la solidesa necessària per afrontar els reptes que tenim al davant, tant a nivell nacional com internacional. 
Si aquest pacte fos “per les cadires”, com molts prediquen, dubto que haguéssim acceptat “cadires” com Economia, Funció Pública, Turisme o Habitatge, entre altres, no crec que siguin ministeris precisament per “quedar bé” a la foto. Són pilars indispensables per assolir aquest canvi que tant necessitem i del seu èxit o fracàs n’esdevindrà el futur d’Andorra i sí, també el futur de la nostra formació. Hem assumit aquest risc sabent que si fallem, perdrem tota credibilitat, però també sabent que si obrem bé, estarem contribuint a un bé major que qualsevol partit polític o interès personal: retornar la prosperitat a Andorra.
La nova executiva liberal treballarem i donarem tot el nostre suport perquè aquest projecte tiri endavant, ajudant els nous ministres i consellers generals a prendre les millors decisions, a mantenir el diàleg en tot moment amb la resta de formacions, a informar els nostres comitès parroquials sobre tots aquells afers que precisin i, en definitiva, a tornar a obrir la política a la gent.
Hem escollit un camí, i com diria Al Pacino a Scent of a Woman, és un camí fotudament difícil, però creiem que és el correcte i tan sols amb el temps podrem valorar si, efectivament, hem encertat. De moment, els liberals creiem que la unió fa la força, i sota aquest lema tan nostre, buscarem el canvi necessari perquè Andorra pugui tornar a presumir de model de país en tots els seus aspectes.