La setmana passada la notícia del regal del Premi Nobel de la Pau que havia guanyat de la política opositora veneçolana Maria Corina Machado a Donald Trump va fer córrer molta tinta i debats encesos arreu del món.
Hom es pot demanar si el fenomen de mercadejar premis i distincions de gran prestigi, com el Nobel, és legítim i ètic. És cert que aquests tipus de premis estan pensats per honrar la trajectòria d'una persona. I dits premis són, normalment, de la propietat de qui els ha rebut. Per això el fet de donar-los una segona vida, venent-los o regalant-los, pot sorprendre i xocar.
El fet és que, a banda de la medalla, tots els premis Nobel inclouen una dotació econòmica d'11 milions de corones sueques, és a dir una mica més d'un milió d’euros. I en aquest sentit hi ha molts precedents de guanyadors que han donat els diners rebuts tot quedant-se la medalla. 
Però també hi ha guanyadors del Nobel que tant per finalitats solidàries com per dificultats financeres han venut, a més, la medalla. A tall d’exemple, l’investigador James Watson, que va guanyar el Premi Nobel de Medicina el 1962, va vendre pocs anys després la medalla per poder finançar la recerca que feia, i el físic nord-americà Leon Lederman, guanyador del Premi Nobel de Física el 1988, va vendre la medalla per uns 765.000 dòlars per poder pagar les despeses mèdiques.
Un altre exemple va ser la venda, el 2022, del Nobel de la Pau per part del periodista rus i editor del diari Novaya Gazeta, Dmitri Muràtov, que havia rebut dit premi el 2021. El gest de Muràtov va ser polèmic i molt valent, ja que com a ciutadà rus que a més vivia a Rússia es va atrevir a fer una acció punyent destinada a ajudar els infants refugiats ucraïnesos. Així doncs, va vendre per 103,5 milions de dòlars en una subhasta el seu Nobel, donant tot l’import a Unicef per ajudar així els infants ucraïnesos refugiats. Alhora va denunciar la invasió russa a Ucraïna. L’acció de Muràtov va ser filantròpica i altruista, ja que va transformar un reconeixement individual en una eina d'ajuda directa, argumentant, que "el premi no és un objecte de col·leccionista, sinó una oportunitat per ajudar". Evidentment, dit gest no va agradar gens al president rus, que va manifestar que Dmitri Muràtov era un agent estranger. Però el ressò i l’impacte de la subhasta d’aquest premi va ser mundial. Muràtov va demostrar amb un acte d’altruisme polític que el prestigi del Nobel podia monetitzar-se i convertir-se simultàniament en recursos d’ajuda a infants en situació de guerra i en un altaveu mundial de tragèdies provocades per les agressions d’un Estat. 
A la llum d’aquestes casuístiques, s’ha demostrat que a banda de la dotació econòmica inherent al premi Nobel, la medalla, en lloc de quedar-se en una vitrina es pot convertir en recursos per la recerca, en recursos per medicaments, en recursos per l’ajuda humanitària o en un clam per la pau.
Tanmateix, i si ens centrem en el gest de fa uns dies de Maria Corina Machado envers Donald Trump regalant-li el premi Nobel de la Pau rebut, s’ha de reconèixer que ha sacsejat una part de l'opinió pública internacional. Ella, amb la força i el prestigi d’haver aconseguit dos premis per la seva lluita en defensa dels drets humans i de la llibertat a Veneçuela, l’un el 2024 amb el premi Sakharov del Parlament Europeu i l’altre, el premi Nobel de la Pau fa pocs mesos el 2025, ha apostat per a fer servir el seu Nobel com a moneda diplomàtica.
Val a dir que el panorama polític a Caracas està molt fragmentat arran de l'extracció forçada de Nicolas Maduro de Veneçuela per empresonar-lo als Estats Units i de la decisió dels Estats Units de deixar al capdavant de Veneçuela a Delcy Rodríguez que era una de les delfines de Maduro. Negant a més a Maria Corina Machado prendre el lideratge del país d’on va guanyar les eleccions fa un any i mig. En aquest sentit, diverses veus han dit que Machado ha lliurat la medalla a Trump el darrer 15 de gener del 2026 a la Casa Blanca amb un intent desesperat de guanyar-se el suport personal del president dels EUA tenint en compte que Donald Trump sempre ha desitjat posseir el Nobel. La idea de Machado es basa, potser, en el desig d’establir una palanca d’influència geopolítica i entrar així dins les travesses nord-americanes de poder a Veneçuela. 
És cert que en aquest cas no hi ha hagut cap venda, ni subhasta, només un bon regal, que el president dels Estats Units ha acceptat de bon grat i que ha exhibit com un triomf, cosa que s’ha pres malament el Comitè Nobel amb seu a Oslo. Tots enfadats menys els protagonistes de la foto. 
D'aquest controvertit regal, del qual els atorgants primaris, és a dir els membres del Comitè Nobel han recordat que és un premi personal i intransferible no n’ha sorgit, ara per ara, cap benefici ni per a Machado ni per a Veneçuela. I el gest de Maria Corina Machado, lluny de qualificar-lo d’altruista en favor de la pau i de les llibertats, ha estat criticat per molts, ja que als seus ulls ha devaluat la distinció, convertint-la en un obsequi polític per a un líder al qual sovint es considera l'antítesi dels valors del premi.