Ventilar la barraca

Fa anys uns amics van descartar, per diversos motius, la cerimònia catòlica, i van contraure matrimoni pel civil a un restaurant idíl·lic. Ell havia proposat casar-se de manera informal, a la cambra de la fotocopiadora de l’ajuntament, si calia, i ella li va fer una proposta complementària: “Al quarto de les fotocòpies t’hi pots casar, sí, amb la mare que et va parir.” La cosa va quedar com ja sabeu.

Aquest és només un altre exemple de celebracions que tradicionalment tenien lloc, a la nostra òrbita cultural, per la via religiosa, una opció que va a la baixa: l’any 1980, a Espanya el 96% d’aliances matrimonials se celebraven passant per l’altar, mentre que en l’actualitat la cosa queda en un esquifit 22%. Ídem respecte dels batejos: a la pell de brau, el 2015 es va donar el primer sagrament a poc més del 50% dels nascuts aquell any. De les moltes causes que podrien arribar a explicar el canvi de tendència (el distanciament amb la cúria vaticana, la dinàmica demogràfica als nostres països o la inestabilitat econòmica), em demano si aquesta desafecció no l’ha provocat la mateixa institució allunyant-se (excepte en glorioses excepcions) dels creients i de la realitat que l’envolta. A més de l’irresolt debat sobre el paper de la dona, o d’una jerarquia reticent a ventilar la barraca, resulta inevitable demanar-se també si els escàndols sexuals protagonitzats per religiosos (de l’orde dels Maristes, o a Montserrat, sense anar gaire lluny) no hi ha contribuït, a tot plegat. O la visió envers la mort digna o el dret a l’avortament: a Argentina, la seva posició en aquest cas ha estat determinant per obligar una nena de 12 anys, embarassada després d’una violació, a donar a llum. Pel que fa a l’orientació sexual, podem aturar-nos en el bisbe Reig Pla, d’Alcalá de Henares (una diòcesi que ofereix cursos per curar l’homosexualitat), que prevenia sobre els joves que “se corrompen y se prostituyen, o van a clubs de hombres nocturnos” (sic). O amb monsenyor Fernández, a Còrdova, i el cardenal Cañizares, que es planyien que la ideologia de gènere acabarà amb la doctrina catòlica i la família, o amb el que ells entenen que és la família.

Què volen que els digui, il·lustríssimes: a l’Església no li calen enemics externs, n’ha tingut prou amb la seva miopia ideològica i de protegir pederastes al llarg de dècades. No hauria estat molt millor, en lloc de demonitzar tant l’homosexualitat, admetre-la i normalitzar-la dins les seves files, o plantejar-se la fi del celibat? Les víctimes d’abusos s’haurien estalviat visites al psiquiatre si més d’un religiós n’hagués fet alguna a un d’aquells antres nocturns de corrupció de Reig Pla. Per ventilar una mica. La sotana, dic.