Ventres de lloguer

Des de la segona meitat del segle XX la tecnologia i els avenços en tots els camps han capgirat la nostra vida. Ara ens és gairebé impossible concebre la nostra quotidianitat sense mòbils (em semblaven ridícules les persones que parlaven soles pel carrer amb l’aparell enganxat a l’orella), sense ordinadors (recordava quin munt de cafès m’havia begut mentre feia aquells minuciosos dibuixos de la cèl·lula), i tants altres estris que s’han acabat convertint en essencials.

Aquests avenços, en principi ens feien estar a l’expectativa, com davant d’allò que no es coneix, però aviat van ser els nostres companys de feina i d’esbarjo. Els avenços a nivell mèdic també ens proposen nous reptes, com ara un tema tan controvertit èticament com els ventres de lloguer. La meva primera reacció, ho confesso, va ser de certa repugnància, però va ser una reacció visceral. Tot seguit em vaig proposar analitzar-ne la causa.

En els països occidentals, l’adopció és cada vegada més difícil i els progressos de la ciència alimenten cada vegada més el refús a la fatalitat.

Què és això de la gestació subrogada? És un negoci que s’aprofita de la misèria d’uns i de la desesperació d’altres? És una possibilitat que la ciència dona a aquells que desitgen tenir un fill i no poden? És un exercici més de llibertat de la dona?

Tots, d’una manera o d’una altra, utilitzem el nostre cos. Hi ha qui dona sang o òrgans, altres avorten o es prostitueixen i hi ha qui lloga el seu cos.

Per què veiem malament que neixi un nen volgut d’un ventre d’una altra dona? És potser pel component econòmic? En aquest cas també ho podríem dir de la prostitució, però aquesta se’ns fa menys censurable -serà perquè ja és una antiga coneguda i convivim amb ella considerant-la un mal menor, tot i que encara no ens atrevim a regular-la.

Hi ha gent que no pagaria mai per tenir sexe, o que no llogaria el seu ventre, però n’hi ha que sí que ho faria. Per què no els respectem? Per què els censurem emetent judicis de valor cruels, gratuïts i sense admetre rèpliques? Probablement per la manca inhumana d’empatia que mostra la nostra part més animal en el pitjor dels sentits...

Els països han adoptat diferents mesures pel que fa a la gestació subrogada. Uns la permeten, uns altres només de manera desinteressada i la resta la prohibeixen.

He dit abans que aquest tipus de subrogació planteja molts qüestionaments morals, però a les persones que volen ser pares, davant la manca de regulació en molts països, els queda una solució: el turisme de la fertilitat. Una hipocresia més dels països que no només no legislen temes controvertits, sinó que, a més, imposen els seus interessos als més febles.

Crec que els hem de respectar i que, en definitiva, es tracta de fills enormement desitjats.

Allò que continuo plantejant-me és com deu ser de difícil dir adeu a l’ésser que has portat al ventre durant nou mesos.