Ventures i benaurances

El temps s’esmuny inexorablement, va passant al compàs del tic-tac del rellotge vital i en detriment de la nostra edat biològica, que ens va carregant la cruiximenta de la corronada i fent grinyolar l’ossamenta cada  dia més fràgil i trencadissa, mig estropellada, a mesura que ens apropem cap a la trista vellesa, l’hivern de la nostra existència en aquesta vall de llàgrimes que és la vida.
N’haurem viscut de tots colors, durant anys i panys. El present i la remota joventut s’enllacen com en un cordó umbilical, en un fil conductor de la nostra petita història íntima i personal, intransferible. L’esperit divaga lliurement entre el llavors i el moment present, però sap distingir amb criteri allò que és una reminiscència de la memòria –encara sana– i les sensacions circumstants.
En plena època de semiautarquia, em faig creus que encara, i sovint, hi hagi bons actes, actituds i fets plaents. 
He de saludar la declaració, per part de la Unesco, de la Vall d’Ordino com a Reserva de la Biosfera. Una acció conduïda pel cònsol major, Josep Àngel Mortés. Una dedicació i esforç notables de manteniment d’una gestió responsable del territori, prioritzant la sostenibilitat, amb el capteniment de l’anterior corporació. Una distinció, també aconseguida amb la participació dels ordinencs, que afavorirà el conjunt de pobles de la parròquia i assegurarà un futur de progrés indubtable.
Felicito, igualment, el conjunt dels encampadans i el Comú, per haver aconseguit que el poble d’Encamp hagi sigut nominat Vila Europea de l’Esport 2020, d’entre les vuit ciutats que postulaven a aquest títol. Una consecució merescuda després d’anys d’esforços tossuts per atreure esportistes i equips professionals, en concentracions d’entrenaments i convivència tant a la capital de parròquia com al Pas de la Casa.
Congratular els directius, membres i voluntaris de la Creu Roja Andorrana per l’organització i l’èxit aconseguit en el recapte de productes de primera necessitat. Un extraordinari exponent de la solidaritat social en pro d’un sector de la població amb necessitats específiques i penúries manifestes. Una actitud encomiable concreta que s’afegeix a les moltes i diverses intervencions públiques encaminades a portar ajut i socórrer, amb professionalitat, les persones que ho requereixen. La millor mostra palesa d’altruisme i filantropia.
I és amb il·lusió i satisfacció que vaig seguint la construcció de la passarel·la que unirà la plaça del Poble i el Barri Antic, i que portarà inscrit el nom d’una persona prolífica i pròdiga en exemples d’un comportament exemplar i apassionada per l’exercici de la política, entesa positivament, centrada en l’assoliment del màxim benestar de les persones i encaparrada pel respecte a les institucions i a la bona pràctica de la justícia. La infraestructura serà la passarel·la Rosa Ferrer i Obiols, en recordança i homenatge a la petja inesborrable que ha deixat entre nosaltres.
Fa més de deu anys que ella va impulsar aquesta connexió suspesa damunt d’un roqueral, que comunicarà i enllaçarà la modernitat amb l’antigor del vell poble d’Andorra la Vella. El nostre país no és massa avesat a recordar i honrar veritables personatges que han marcat la història, però caldria fer-ho per aquells que ho mereixen. Per als seus molt nombrosos amics i per a una gran majoria d’andorrans serà un orgull que el nom de la Rosa figuri en aquest pont de vianants.
I mentre enaltim i destaquem fets i actituds remarcables, la roda de fira roda, roda i roda que rodaràs, i volandera es mareja, li roda el cap i mareja la Valira que s’escola al dessota… i totes les velles ronquen, ronquen, totes les velles van roncant. Du, du, du, du, du biduà!